En un món cada vegada més interconnectat i influenciat per unes xarxes socials que estan fagocitant les relacions interpersonals, he vist com el meu mòbil s’omplia de felicitacions, mems i altres pardales. Avui tocava recordar-se dels mestres. L’altre dia dels Miquels i l’altra de les Xisques. Almenys s’està recuperant una tradició molt nostra, la de festejar els sants.
Un d’aquests mems m’ha cridat molt l’atenció. Comparava la feina docent amb una somera de càrrega. La primera somera estirava per obligació, molt trista. La segona estirava per vocació, més contenta. Però la somera que treballava amb il·lusió apareixia convertida en un unicorn. M’he sentit molt identificada amb la idea de ser una somera. La càrrega burocràtica que ha dut la nova llei ha estat terrible, i el canvi de govern ens l’ha duplicada. Però el tema és si som docents per obligació (dolents) o vocació (bons). L’unicorn vull pensar que és una administració educativa que realment s’encarregui dels problemes reals dels docents. Això si em faria molt feliç, però pareix un altre animal mitològic. Del que estic segura que per ser un bon docent cal ser professional. Tota la resta, dèries de gurus educatius, anteriorment anomenats desertors del guix.
Del que si vull recordar-me és que fa 10 anys vestia una camiseta verda i enfornava magdalenes per a regalar als companys que no feien vaga. Uns docents que varen aconseguir mobilitzar a bona part de la població d’aquesta comunitat, creant una vertadera comunitat educativa de famílies, alumnes i docents. Un moviment que va organitzar la manifestació més gran d’aquesta comunitat. Alguns l’anomenaren la quarta Revolta Forana. Unes camisetes que estan amagades a l’armari, no massa. Però tampoc vull que siguin instrumentalitzades, tal com s’ha volgut fer per alguns en aquests darrers mesos. Encara em fan mal els ulls per la foto de l’anterior conseller deixant una fotografia de la marea verda al seu successor. Com si hagués estat ell un referent de diàleg o bona gestió. Com a botó, les 156 aules prefabricades amb les quals hem començat el curs. I no, no són espais adequats per fer classes. No és una solució.
2 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
És cert, no record cap protagonisme especial den March. Però tampoc en record de casi cap professor de la UIB. En canvi sí que record la feina de molts, molts, molts de companys del PSIB.
D’acord que l'intent d'instrumentalització fa molt de mal. Però el pitjor intent d'apropiació i instrumentalització és la que ha fet sempre en Simulavagues. Recordem que culpa seva, del seu vedettisme, egolatria i decisions unilaterals, l'Assemblea de Docents va estar apunt d'escindir-se.