La boira no sempre enterboleix la visió. Ja li deia un entranyable habitant de l'asteroide B-612 al seu amic aviador: «Però els ulls són cecs. Cal cercar amb el cor». La realitat es pot percebre més enllà d’una mirada desposseïda.
El dia de Sant Gregori l'Il·luminador, Sa Boira, la companyia amateur de teatre de l'ONCE feia bones les lletres de Saint-Exupéry. El planter representà al teatre Xesc Forteza de Palma l'obra de José María Ruano de la Haza: ‘Calderón, ¿Enamorado?’, un vodevil construït a partir d'una interpretació lliure de fragments conjugats d'obres no gaire conegudes del prolífic escriptor del Segle d'Or espanyol. L'obra transmet —inventada o no— una divertida i força versemblant història sobre les dèries amoroses de Pedro Calderón de la Barca. Sis actrius i set actors sobre l'escenari, dirigits impecablement per Bernat Pujol i Mateu Fiol i vestits d'allò més fashion pel sempre transgressor Rafa Pizarro, delectaren al prop del centenar d’assistents, en interpretar l'esplet de personatges i recitant a l'antiga (per aprenentatge oral) un text en vers, sense que gairebé es notàs.
Sa Boira està formada per un elenc de vint-i-un actors i actrius, catorze dels quals formen part d'aquest repartiment que, finalment i per mor de l'absència del potent Carles Jubert, va ser representada únicament per tretze d'ells. Destaquem-ne, tanmateix, que cinc pateixen ceguera total, quatre tenen la visió molt disminuïda i altres quatre la tenen completa. Santi Muñoz, un dels actors cecs, exhibí una memòria prodigiosa en representar i «brodar» Calderón, personatge que li ha suposat el seu primer paper protagonista, mentre que Maria Llobera —la «dinosaure» del grup, com ella mateixa es defineix— arrodoní un altre personatge més d'ençà de la fundació de la companyia, ara fa trenta-cinc anys. Maria formava part del grup d'actors —narradors—que feia de fil connector de les diferents situacions escenificades a la representació. La resta d'actrius i actors, durant la més d'una hora que durà la funció, també enlluernaren dins la boira. Podeu llegir els seus noms i els de la resta de l'equip artístic a la segona de les fotografies que acompanyen aquesta col·laboració.
El gran mèrit de Sa Boira és que, en cas de no saber-ho, la seva interpretació podria passar ben bé com a desenvolupada per persones sense cap discapacitat visual. A més de l'oferiment del seu art, sense cap referència podotàctil, es desplaçaven per l'escenari amb una desimboltura i seguretat que impactaven; de vegades, fins i tot, feien passar una mica de pena... Cert que la manca d'entrebancs d'atrezzo, llevat d'una banqueta ocasional, era notòria, però l'alternança de pancartes explicatives, a manera d'auca, complia amb aquesta funció de forma prou efectiva.
En resum, un dia en què la responsabilitat social s'uní a la qualitat d'un espectacle teatral entranyable i professional que va fer les delícies del públic.
Enhorabona per tot plegat, a Sa Boira en particular i a l'ONCE en general!
