Dilluns i dimarts d’aquesta setmana el Cap d’estat torna a veure els representants dels grups parlamentaris per encarregar la formació de govern al següent de la llista més votada, el PSOE. Comença a comptar el temps per convocar les Corts i fer el debat d’investidura, aquesta vegada de bon de veres, no com la setmana passada que es va investir el cap de l’oposició Sr. Feijóo.
Vaig escoltar atentament el candidat. És cert que anava ben preparat, tot ben estudiat i assajat. La major part del seu contingut, com era de preveure, fou contra el Govern en funcions i molt especialment contra el Sr. Sánchez, les propostes que esperàvem com a candidat a formar govern es reduïren a oferir Pactes d’estat, això és la gran coalició PP-PSOE que funcionà a Alemanya i aquí amb els socis de VOX és ben impossible.
En el debat amb els altres grups coincidireu amb mi que mostra ben el llautó típic dels dirigents peperos, ho fa també la Sra. Prohens, atacar l’adversari sense respondre en cap moment els arguments esgrimits pels portaveus. Això sí preparant bé la claca d’aplaudiments i rialles dels seus per sentir-se acompanyat i reconegut.
Aquí al nostre Parlament la Presidenta apareix com a bona alumna de la Sra. Gamarra, utilitzant arguments fora del debat que se segueix, traient fotos de representants de fora, per respondre al portaveu del grup socialista. Amb aquest posat que vol ser de superioritat i només rep el beneplàcit del seu grup.
Les aportacions dels grups parlamentaris que donaren suport a la Mesa del Congrés, que representen 178 escons, foren enriquidores i brillants. La sorpresa del representant del PSOE va ser l’inici, a continuació les intervencions dels portaveus de la resta de grups, amb la seva pluralitat, aconseguiren donar una visió alternativa a les paraules del Sr. Feijoo. Potser haureu llegit opinions contràries, qualificant negativament el debat, crec que responen a la visió més dretana de la realitat que voldria veure un govern PP-VOX, com més aviat millor.
Comença el compte enrere idò, per a la investidura. No sabem molt de les negociacions reals, hi ha grups que plantegen demandes de màxims, altres es queixen de no tenir prou veu, i n’hi ha que diuen que no volen fer renou i fer feina...
Si no s’arriba a un acord, començarà una altra cursa cap a noves eleccions generals, el mes de gener. Estic convençuda que només pot interessar a les extremes dretes, i que els demòcrates sabem que qui perdrà ben segur serà la salut de la nostra democràcia.
Mentrestant, no oblidem que necessitem tenir un govern progressista, plural, que tingui força per envestir com donar solucions als greus problemes que tenim endavant la majoria de la ciutadania.
Sense demagògies, sense fórmules buides de contingut com anuncien el PP i VOX. La situació econòmica és difícil, s’ha de consolidar tot l'aconseguit fins ara respecte al salari mínim, a la negociació col·lectiva, al reconeixement de drets laborals i altres. Necessitem un govern que sàpiga invertir doblers públics en atenció als més vulnerables, que sumi esforços de tota mena per erradicar les violències masclistes, les violències a les aules.
Necessitem un govern que envesteixi amb el problema territorial de l’Estat, sense presses, amb molt de respecte i diàleg, que reconegui la pluralitat i a la vegada sàpiga consolidar unes noves relacions que superin el centralisme espanyolista que promou l’uniformisme que no la igualtat.
