Qui entra a la meva biblioteca personal resta inundat de claror. Seguint les paraules de Jesús, des d’un principi em vaig envoltar de llum per tot arreu. Lluc, el cronista d’aquests fets i d’aquestes lluminoses dites de Jesús, ho repeteix sempre que obrim el seu savi Evangeli: «Ningú que ha encès un espelma no la tapa amb un tassó o una escudella ni la fica davall del llit, sinó que la col·loca en el candeler perquè els qui entrin vegin la llum. No hi ha res amagat que no arribi a descobrir-se ni res secret que no arribi a saber-se i fer-se públic. Al que té se n’hi donarà més, i al qui no té li prendran el que creu tenir».

Tots els llibres que omplen i componen la meva biblioteca són espelmes flamejants que il·luminen aquest temple de la saviesa i de l’encant, màgic i metafòric, de la transcendència i de l’essència literàries. Una biblioteca és un temple de claror. Els llibres reflecteixen la llum del món. Quan Jesús diu «jo soc la llum del món» no fa més que indicar-nos que ell és el gran llibre del món. És la finestra per la qual entra el sol dins el nostre interior. I no hi ha millor manera d’entrar dins nosaltres que a través de les paraules i dels llibres. Sempre m’ha sorprès que Jesús no deixés res manuscrit, cap esborrany del seu pensament i de la seva infinita saviesa. S’ha dit que Jesús no sabia escriure. No ho crec. De llegir sí que en sabia perquè el veiem llegint les Escriptures a la sinagoga. I no només les llegeix, sinó que les interpreta. Oralment sí que és un escriptor, doncs. On s’amaguen els aforismes que segurament va crear al llarg de la seva vida? Per què no els hem trobat? Ell diu, de la mà de Lluc, que no hi ha res que no arribi a saber-se ni a fer-se públic. Caldrà seguir esperant el gran descobriment de la seva cal·ligrafia. Mentrestant podem conèixer el seu llegat llegint i rellegint les narracions que Lluc, Mateu, Marc i Joan tingueren la lucidesa i la noblesa i la bona voluntat de deixar-nos redactades per a tota l’eternitat. El millor regal que la història de la literatura podia fer-nos a tots plegats!

Quants llums i quantes espelmes no he encès jo en la meva biblioteca al llarg de la meva ja llarga vida! Milers i milers i milers. Tots i totes tenen noms propis o apropiats: Hamlet, Romeu i Julieta, Don Quijote de la Mancha, Ulisses, Jim Hawkins, Alice Liddell, Hans Castorp, Dorian Day, Emily (Headhcliff) Brontë, Huckleberry Finn, Orlando, Virgínia Woolf, Mercè (Colometa) Rodoreda, Càndid, Carmesina, Jean Valjean, Alioixa Fiódorovitx, Manelic, Josafat, Herzog, Joan Mascaró, Francesc Pujols, i molts centenars més, tots ells envoltant el lampadari central que és Jesús de Natzaret. Sort en tenim de la literatura. De la Literatura en majúscula. Sort. Existeix tanta misèria al món, que si no fos per la imaginació resplendent i lluminosa ens veuríem abocats a l’avorriment perpetu. La literatura, però, converteix la realitat en màgia i en art. Fins i tot en paràbola i religió. En festa i felicitat.

D’això es tracta. No s’escriu i es publica un llibre perquè romangui tancat en un prestatge d’una biblioteca. No, s’ha de donar a conèixer, s’ha de publicitar, s’ha d’obrir i airejar, i s’ha de llegir i rellegir les vegades que faci falta. Un llibre és un llum que ens dona claror un cert i llarg període de temps. Si és un clàssic ens donarà claror tota l’eternitat. No hi ha foguera ni lluminositat més potent que la literària. El far de Jesús ha posat en evidència a la humanitat sencera. Jesús de Natzaret és el més clàssic dels autors de tots els temps. El seu fulgor no minva mai. Tenim la sort de veure’l reflectit en el Nou Testament, en els quatre evangelis que el constitueixen. En ell tot és llum i claredat. No existeix cap altra Constitució, jurídica, política, cultural ni social, com la del Nou Testament. Al Nou Testament ho trobem tot: és el compendi de la condició humana. Paga la pena dedicar-hi tot el temps de la nostra vida. Això és el que fem a les festes de la meva biblioteca: festejar aquesta loteria que ens ha tocat. Els quatre evangelis ens narren la nostra pròpia vida. No ens diuen res que no sapiguem en el moment de néixer, només ens ho recorden poèticament i humanament a cadascuna de les seves pàgines. A través de la seva lectura i de la seva comprensió sabem què som i qui som, sabem què hem vingut a fer al món, i sabem on anirem després de deixar-lo. I, mentrestant, ens ho passem bomba amb tanta alegria i tant goig com ens proporciona. Cal tenir encesos tots els nostres llums per poder veure bé tot el que ens envolta exteriorment i interiorment. La llum és imprescindible per assolir el necessari i radical coneixement de nosaltres mateixos.

Què seria una biblioteca a les fosques? De què serviria? La llum a la que fa esment Jesús quan es dirigeix als seus apòstols és la llum interior. Això que dic és una obvietat, però també és una constatació. Jesús sempre es dirigeix a l’interior dels qui l’escolten, com la consciència personal de tots nosaltres. Com no ha de ser el ‘Nou Testament’ el llibre més impactant i sublim de tots els que s’acumulen a la meva biblioteca? Mireu que ‘The catcher in the rye’, de J.D. Salinger, per només citar-ne un de contemporani, és una novel·la provocativa que va sacsejar els lectors de Nova York i del món sencer tota la segona meitat del segle XX, però no hi ha res que s’hi pugui comparar. L’ingenu seductor que se suposa que és Holden Caulfield no té res a veure amb el gran captivador que és Jesús de Natzaret. A Holden Caulfield li manca la llum interior, transcendent i profunda, de Jesús. Sé que és una comparació desencertada, però la faig perquè hi ha hagut lectors que s’han tornat bojos tant amb una lectura com en l’altra. Però les seves respectives bogeries han estat totalment oposades. Encara que totes dues ocupen un lloc destacat en la meva biblioteca.

La llum de Jesús és simple i transparent com la superfície d’un mirall, acabat de polir, per una jove poetessa enamorada de la vida i del mateix amor. Ho dic així, perquè penso que així ho diria Blai Bonet, el nostre entranyable trobador de Santanyí, narrador incomparable del millor pregó de Setmana Santa que s’hagi escrit i cantat mai dins una església cristiana. Mare meva, quin pregó! Aquesta petita obreta d’orfebreria sí que també ocupa un lloc molt elevat als meus prestatges personals! Aquest pregó sí que il·lumina de bon de veres les retines de tots aquells que visiten la meva biblioteca!

Res, mireu com la llum de Jesús m’ha dut a l’excel·lència poètica de Blai Bonet, passant pels farons altius de Salinger, i aquesta és la raó principal de fer festa cada dia en companyia de la Literatura que m’acompanya en tot moment. Ja sabeu que tots hi esteu convidats. Fins aviat i fins sempre.