algo de nubes
  • Màx: 29°
  • Mín: 20°
29°

Els nostres infants també en són víctimes

El mes de setembre, des de fa molts d'anys, està marcat pel començament del curs i pel preu dels llibres dels alumnes. La despesa que han d'assumir les famílies aquest mes, entre llibres i material escolar, és una de les despeses recurrents més importants que tenen les famílies marcades al calendari. Enguany, aquest retorn a les aules és una de les més dures dels darrers trenta anys, ja que la inflació actual suposa un increment d'entre 23 i 25% del cost d'aquest cos, respecte a l'any passat.

Als titulars de la península, un dels que ens ha cridat més l'atenció ha estat les queixes de les famílies extremenyes respecte a què la Junta ha decidit cancel·lar el menjador gratuït universal i que una part de l'alumnat haurà de pagar el menjador escolar. Sabem que des de fa anys hi ha comunitats autònomes que assumeixen el cost de llibres dels alumnes i, per tant, les famílies només han de córrer amb els costos del material escolar.

Però vistes aquestes notícies: l'increment del preu de llibres i materials, la gratuïtat dels menjadors escolars, gratuïtat de llibres... i tal vegada altres notícies o dades que no ens arriben, ens dur a fer-nos tota una sèrie de qüestions.

Amb quin pressupost compten les comunitats autònomes que poden oferir gratuïtat universal als llibres dels seus alumnes?

Amb quin pressupost compten les comunitats autònomes que donaven el servei de menjador gratuït a tots els seus alumnes? I amb quin pressupost compten quan deixen una gratuïtat parcial?

Cada any tenim les depriments dades de les inversions (previstes) per part de l'Estat central a les comunitats i, aquí a les Illes, aquestes inversions planificades, amb el detall de què representa pel que fa a inversió per ciutadà. Quan surten totes aquestes dades, normalment a principi d'any, tots queim en la depressió de constatar la marginació estructural que patim per part d'un Estat extractor, que només ens veu com una colònia a qui xuclar, any rere any, tot quan podrà; les estimacions de l'any 2022 foren de 4.900 milions d’euros.

Però després de les notícies sortides aquest mes de setembre, hi ha unes altres dades que hem de conèixer:

El desembre, quin és el nivell de compliment del pressupost per part de l'Estat respecte a les comunitats autònomes?, una per una; si s'han transferit tots els doblers pressupostats a totes, o quins imports estan pendents de transferir, i amb quines comunitats autònomes manté deute l'estat abans de tancar l'any, perquè no oblidem que si no han fet totes les transferències pressupostades, és un deute.

Una vegada conegudes les dades de les transferències fetes per l'Estat espanyol a les comunitats autònomes, quin és el superàvit de cada comunitat autònoma, o quines comunitats han hagut d'endeutar-se per fer front a les despeses per no haver rebut tots els doblers prevists.

Desconèixer aquestes dades, i veure les notícies del fet que unes comunitats tenen la gratuïtat dels llibres o que altres tenen la gratuïtat del menjador als alumnes, ens ha de fer recapacitar en, per què les nostres nines i nins no poden gaudir d'aquests mateixos drets? Perquè que hi hagi uns nins que tenguin aquests serveis gratuïts i uns altres a on, els seus pares, han de fer una despesa un 23-25% major que l'any passat, és maltractament als nostres infants.

Quantes escoles podríem mantenir amb els 4.900 milions d'euros que s'envien i no tornen? Quants de llibres de text es poden comprar? Quantes alumnes poden gaudir del menjador de l'escola amb aquests diners?

Facem els comptes ben fets, 4.900.000.000 euros de dèficit fiscal repartit entre 1.200.000 habitants, que hi ha censats entre les Balears i les Pitiüses, representen una aportació 4.083 euros per cap, inclòs cada nin i cada nina d'aquesta comunitat autònoma. Una família de quatre membres aporta 16.333 euros a aquest espoli.

De tot això parlam quan parlam d'espoli fiscal, del menjador dels nostres infants, dels llibres de text, de pares que han de triar entre pagar el lloguer o que les nines i nins duguin un berenar a l’escola.

I perquè els nostres infants tenen dret a una educació de qualitat, amb els mitjans adequats i sense cap carència volem una Mallorca lliure, independent, moderna, igualitària i feminista; que pugui disposar dels seus recursos, íntegres, per invertir en una infància i joventut que es mereixen tot el nostre amor i suport.

Francisca Grimalt,
Coordinadora agrupació territorial ASM Llevant.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.