Dijous 21 oficialment començarà la tardor, la primavera de l’hivern com també s’anomena aquesta penúltima estació de l’any. Enguany vindrà amb novetats, per exemple la setmana del 26-27, la fallida investidura del Sr.Feijoo -sense accent, que tindrà el suport dels seus germans ideològics de VOX. La setmana que ve escoltarem les seves propostes, potser, o només un seguit de respostes enrabiades a la política del govern d’esquerres PSOE-Unidas Podemos en funcions encara.

A continuació coneixerem els resultats de les diverses negociacions polítiques per aconseguir un nou govern PSOE-SUMAR. Estic convençuda que tindrem llei d’Amnistia, única solució, a més d’un exemple democràtic enfront de l’autoritarisme de la resposta judicial i policial del Sr. Rajoy, que ha duit a més de 4.000 persones davant la justícia, una eina imprescindible per resoldre el conflicte polític amb Catalunya i els seus representants independentistes.

Aquests dies veurem les agressives reaccions de les dretes més extremes espanyolistes representades pel Sr. Aznar, Rajoy, Feijoo, Abascal, Ayuso... acompanyats per vells -en edat i en mentalitats, militants socialistes Gonzàlez, Guerra i més ... Reaccions indignades per aquesta llei quan no ho feren ni els va passar pel cap, davant la famosa Amnistia Fiscal que perdonava el frau de molts ciutadans que furtaven a Hisenda el resultat dels seus guanys. Silencis significatius de tots aquells que se situen entre els amics dels defraudadors, dels qui treuen els seus guanys a paradisos fiscals, dels qui tenen comptes a Suïssa.

Mirau què he trobat a les xarxes:

La medida, aplicada entre marzo y noviembre de 2012, permitió a casi 31.500 contribuyentes regularizar elementos adquiridos con rentas no declaradas a un tipo de interés reducido. El Gobierno sólo recaudó 1.200 millones, menos de la mitad de lo calculado.

Com veis un «gran negoci» per l’Estat com proclamava el Sr. Montoro ministre responsable d’aquesta Amnistia que rebé grans aplaudiments dels quasi 31.500 contribuents que aclariren els comptes amb Hisenda. Una Amnistia que igualment va permetre «blanquejar» doblers en efectiu. Bastava una declaració del titular dient que tenia aquests doblers abans del 2010. Va significar regular les rendes no declarades en els exercicis 2008,2009, i 2010.

Recordem que el Tribunal Constitucional la va declarar inconstitucional l’any2017.I que gràcies a aquesta llei es beneficiaren polítics i empresaris condemnats per corrupció.

Uns recordatoris que convé tenir presents quan debatem amb persones que dubten de la necessitat de l'amnistia que ara es prepara. He llegit l’article primer de la llei del 1977 que va obrir les presons i sortiren els presos polítics demòcrates de la dictadura, però també va incloure els franquistes:

e) Los delitos y faltas que pudieran haber cometido las autoridades, funcionarios y agentes del orden público, con motivo u ocasión de la investigación y persecución de los actos incluidos en esta Ley.

f) Los delitos cometidos por los funcionarios y agentes del orden público contra el ejercicio de los derechos de las personas.

No sabem què dirà la futura llei d’Amnistia però sí que sabem què significa, segons el Diccionari:

DRET PENAL Decisió del poder públic que esborra el rellevament penal de determinats actes i n’extingeix la responsabilitat punitiva.

Sé que prestigiosos juristes estan fent feina en el text de la futura llei, també en la millor tramitació possible. Significarà resoldre les causes que afecten a més de quatre mil persones que tenen oberts expedients judicials per haver manifestat la seva ideologia independentista en múltiples accions, des de les institucions o des dels carrers.

Una eina política, una decisió del poder públic com diu el diccionari, per canalitzar el diàleg necessari entre partits i institucions, catalanes i estatals.

No tinc formació jurista, segurament haureu llegit articles a la premsa escrita i als mitjans en general, on catedràtics de Dret constitucional, magistrats, jutges, fiscals, han fonamentat la validesa d’aquesta decisió democràtica.

Una decisió que lluny de fracturar, de rompre la convivència entre els pobles que formen l’Estat espanyol, pot aconseguir reforçar la democràcia, pot aconseguir més unitat enfront d’aquells que la combaten des de les mateixes institucions, pot aconseguir reforçar les llibertats enfront d’aquells que les constrenyen, les intimiden, usant la força policial o judicial.