El govern finlandès creu que Espanya ha fet la seva petició que les tres llengües català, basc i gallec tenguin estatus de llengües oficials i de treball a la Unió Europea de manera massa precipitada.
Divendres passat, 15 de setembre, el govern finlandès va anunciar que està fent un enfocament d'espera davant la petició d'Espanya de convertir les tres llengües regionals del país, català, basc i gallec, en llengües oficials i de treball a la UE. El govern finlandès creu que més llengües oficials i de treball augmentarien la càrrega financera i administrativa i probablement també retardaran la presa de decisions de la UE i l'entrada en vigor dels actes legals. Finlàndia creu que és important garantir la diversitat cultural i lingüística a la Unió, però que hi ha maneres més fàcils de promoure els drets dels qui parlen llengües regionals a nivell de la UE.

Un assessor polític, responsable de les qüestions de la UE en el cercle íntim del govern finlandès, explica a Diari de Balears que Finlàndia, com a país oficialment bilingüe, veu positivament la diversitat lingüística, però que Espanya ha avançat el tema amb un calendari excepcionalment ràpid. Amb una preparació tan rècord, Finlàndia resta en una posició escèptica. Després d'una investigació que respongui a les preguntes de l'avís, la posició de Finlàndia pot encara canviar subratlla la font al dBalears. És a dir, volen saber si realment augmentarà els costos ostensiblement si el català esdevé llengua oficial de la UE. I fins a quin punt tres noves llengües oficials i de treball retardarien la presa de decisions de la UE. Finlàndia ha seguit tradicionalment la línia del germà gran Suècia en temes de política exterior i europea.

El govern de Suècia ja va dubtar en una fase anterior a incloure el català, el gallec i el basc com a llengües oficials de la UE. El govern de Suècia qüestiona les conseqüències financeres i funcionals que significarien tres noves llengües de treball.

La proposta d'incloure el català com llengua oficial de treball va ser presentada el 17 d'agost pel govern espanyol, com a concessió als partits nacionalistes catalans i bascos, per assegurar als socialistes la presidència del Parlament. Suècia i Finlàndia són els primers estats membres que qüestionen obertament la iniciativa.

Segons la ministra de la UE de Suècia, Jessika Roswall, el govern suec avaluarà quins impactes pressupostaris i operatius podria tenir aquesta decisió.

El règim lingüístic de la UE es va establir amb la primera regulació de la cooperació de la UE l'any 1958 i actualment inclou 24 llengües oficials. Perquè un canvi s'apliqui, cal unanimitat entre els 27 estats membres de la UE, és a dir, que la petició d'Espanya d'oficialitzar el català no passarà si un sol estat membre s'hi oposa.

Com a actual Presidència de la UE, Espanya ha afegit aquest tema a l'ordre del dia de la propera reunió del Consell d'aquest dimecres, el 19 de setembre. L'objectiu és fer un debat i possiblement una votació.
Seria irònic que Finlàndia i Suècia, que es perceben com a societats tolerants, liberals i obertes, que estan a l'avantguarda de la diversitat lingüística i cultural, posessin bastons a les rodes de la possibilitat del català d'esdevenir llengua oficial de la UE.