muy nuboso
  • Màx: 25°
  • Mín: 19°
21°

El calvari de na Jenni

«Què és més fàcil: fer una truita de patates o marcar un gol?». Aquesta frase en castellà l’amollà un mascle no fa gaire anys a la cara d'una futbolista de la selecció espanyola que acabava de perdre un partit de futbol. La jove, fent la mitja, aguantà la humiliació i li respongué: «marcar un gol». L'escena prové d'un vergonyós i adoctrinador NODO de l'any 1972, en què destaquen el sexisme, el menyspreu i l'insult a les dones. No és l'únic indicador de l'origen dels llots actuals, però sí una bona imatge del fang de l'època.

A Jennifer Hermoso Fuentes —recordem-ho, una de les campiones mundials de futbol—, no li varen fer cap pregunta, cap ni una —ho diu ella, i la crec—, abans de ser objecte d'un abús de poder masclista, investigat per agressió sexual. L'abús de superioritat, refermat els dies posteriors, l'ha victimitzada de mica en mica, fins a «obligar-la» a presentar una malaurada denúncia penal. I ara ja sí que podem dir que és una víctima amb tots els papers. Hi ha hagut una certa instrumentalització política del cas, tot i això, l’acorralament principal ha vingut del superior jeràrquic denunciat, no només per l'acció inicial, sinó també pel fons i per les formes utilitzades per justificar-se, que finalment li han costat el lloc de treball.

Els posicionaments sobre el cas s'han polaritzat; les parts ho troben bidireccionalment incomprensible. Quasi tot ja és blanc o negre, i deu ser una casualitat excepcional que el negre sempre acoloreixi les dianes del masclisme. Les víctimes ho són abans d’adonar-se, entre altres coses, de la discriminació indirecta normalitzada, dels micromasclismes escampats arreu, i dels atacs lleus (border line) contra la seva llibertat sexual. Per arrodonir-ho, en ser objecte de l'agressió directa tindríem la víctima típica i finalment la revictimització per mor del procés.

El dol de transitar aquest camí es pot passar —com és habitual— internament en solitud, o denunciar-lo. Alguns pensam que la futbolista, utilitzant els mecanismes de control emocional adients, hauria optat per la primera opció i deixar-ho córrer. Fins que, vist el comportament falsari del subjecte provocador i els peus que mostrà el tribunal administratiu (TAD), es va veure abocada a posar-ho en mans de la justícia penal. Aquest, el judicial, serà el pròxim calvari que haurà de passar, i durarà. És molt injust que la fita personal tan esplendorosa d'una dona en assolir un bell somni hagi resultat tan perjudicial per a ella, per mor del masclisme en el sentit més ampli de la paraula. Deu estar capolada.

«No ha estat res», diuen alguns, però bé que saben que la suma diària de tots aquests «res» dedicats a les altres dones, d'una manera o altra, les toca o deu haver tocat a totes. Esperem que na Jenni no acabi sent un palote estadístic, i que el seu patiment serveixi per alleujar la situació de les antigues «esclaves». En qualsevol cas, ha servit i molt per evidenciar el masclisme social sistèmic, en què el futbol com a mostra qualificada ha resultat un magnífic amplificador. També servirà per conscienciar-nos més i, finalment, per fer valer el consentiment personal sobre la llibertat sexual.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.