Els que estimam la llengua hem hagut de viure com l’anterior govern de ‘progrés’ i l’actual d’ultradreta han eliminat, cadascun a la seva manera, el coneixement de Català per poder exercir professions sanitàries al nostre país. Ambdós ens han volgut fer creure que era convenient, a vegades per aconseguir tenir els millors metges, a vegades simplement perquè fer que vulguin venir.
El seu error està en el punt de partida. La curació d’un malalt comença en la comunicació que va del pacient al metge. Mai a la inversa. Un metge que no entén el pacient i un mancat de salut que s’ha d’expressar en un idioma que no és el seu, no fan que posar fonaments de fang al procés mèdic. PSOE i PPVox han fet que els catalanoparlants haguem de renunciar a la nostra millor forma de comunicació si volem tenir salut al nostre propi país. Està clar que no ens volen cap bé.
Per altra banda, contràriament al que volen que pensem, el millor metge no és necessàriament el que més sap: és aquell que entén el pacient i es posa al seu lloc, de la mateixa manera que no és millor mestre el que més sap, sinó el que sap ensenyar millor. Un bon metge només serà aquell que aprendrà la llengua del malalt que haurà de tractar, perquè sap que només així podrà fer bé la seva feina. La medicina hospitalària és una qüestió de persones, on tota actuació ha de girar al voltant de la persona del malalt. Tot s’esbuca quan s’obliga aquest a parlar una llengua que no és la seva. No cal dir doncs, que les seves intencions no són el bé la població, sinó l’extermini d’una llengua que han odiat sempre i del que ara ja no se n’amaguen.
