Sí, hi ha silencis clamorosos com deia alguna amiga per les xarxes socials. Silencis de clubs esportius, de futbol professional masculí que callen vergonyosament davant l’affaire del senyoro Rubiales. Hi hauria d’haver hagut un clam fort, contundent, de tots, de tots els clubs i totes les societats anònimes esportives de futbol, denunciant l’actitud masclista d’aquest senyorot que ha fet passar per davant la no-dimissió a l’alegria pel trofeu mundial aconseguit.

La setmana passada en aquesta tribuna deia que vivíem un estiu de dones, amb alegries i tristeses. La del trofeu mundial del futbol femení només l’esmentava per donar l’enhorabona a les dues mallorquines, la marratxinera Cata Coll i la felanitxera Mariona Caldentey. Acaba l’estiu amb més protagonisme del feminisme del que esperàvem.

Del dilluns vint-i-u d’agost a aquest, hem viscut un «affaire» de masclisme, d’expressió del patriarcat, de manual per part d’aquest que no vol dimitir, i així ho han explicat veus feministes, amb autoritat que els dóna ser expertes en psicologia, en dret, en jurisprudència... en totes les matèries que vulgueu, veus que han sabut transmetre als mitjans de comunicació, a les xarxes socials, com actua el masclisme fent que la víctima sigui la culpable i l’agressor aparegui com a víctima, com s’ha vist a la intervenció del No dimitiré!

Hi ha hagut molt de silenci, aplaudiments també, còmplices. No parlem dels comentaristes esportius de reconegut «prestigi» dins el món futboler que només han reaccionat quan ja hi ha hagut mesures disciplinàries per part de la FIFA o inici d’expedient per part del Consell Superior de l’Esport.

Afortunadament hi ha hagut molt de suport des de les mateixes jugadores, la selecció femenina de futbol, fins a clubs femenins com el Collerense d’aquí, i jugadors de la lliga que han sortit al camp amb camisetes de suport, el diumenge següent a la famosa Assemblea.

Suport del moviment feminista en general, el d’aquí també, d’associacions i entitats, de dirigents polítics com les Ministres d’Igualtat, de Serveis Socials, la Vicepresidenta, el de Cultura i esports- tots en funcions, fins i tot del President Sr. Sánchez.

Suport a la víctima na Jennifer Hermoso i a tantes joves que en el seu moment denunciaren les condicions que vivien i no foren escoltades. Ara sí, ara sí que es recorden d’elles.

Una vegada més s’ha viscut una situació on el patriarcat, el masclisme, s’ha manifestat en tota la seva cruesa en un món on sembla que no se’n pot parlar, l’esportiu i sobretot el futboler, perquè sempre passen per endavant els interessos econòmics camuflats pel «patriotisme» de la selecció, o els interessos dels seguidors.

Afortunadament en aquest cas hi ha hagut molts més suports que els que esperaven els mascles-xulos acostumats a guanyar sempre, trepitjant qui sigui. El cas no s’ha tancat encara, de moment la suspensió del càrrec és temporal, confiem que sigui permanent i puguem dir que s’ha iniciat una nova etapa dins el món futboler, on surti a la llum el masclisme cada vegada que hi hagi una agressió cap a una esportista, d’elit o no.

S’acosta l’inici del curs polític, l’escolar, tancam un estiu on el masclisme, el patriarcat s’ha vist denunciat i el feminisme ha fet una passa endavant. Encara hi ha molt de camí a recórrer, però el farem amb més coratge, més contundència, més valentia, més sororitat de les feministes que anem avançant, amb les joves que no es deixen trepitjar.