La vida continua. I podem continuar asseguts o drets contemplant l’espectacle. Si vius tranquil i gaudint de bona salut, no et preocupis que en vendran que et diran que estàs molt nerviós i que no fas cara de trobar-te bé. Si no ets lliure perquè n’hi ha que t’oprimeixen, no passis ànsia que en vendran que et diran que els opressors són els que cerquen la llibertat i que els que no tenen llibertat són ells. Si notes que pertot et diuen mentides i que trobes que pel món hi ha poca veritat, doncs aquests vendran i et diran mentider. Allò de qui pega primer pega dues vegades s’ha convertit en la manera d’anar pel món de molta gent. Si menteixen et diran mentider; si són infidels t’acusaran d’alguna infidelitat; si no són lleials t’acusaran d’haver-ne comès més d’una i quasi sempre t’enviaran a pondre ous de lloca o a jubilar-te. M’explicaré. Se suposa que ets una persona bilingüe que has estat forçada a ser-ho encara que no te n’hagis adonat i encara que hagi semblat que era una cosa normal. Si coneixes i saps usar dues llengües, d’aquestes sempre n’hi ha una de dominant i una de minoritzada. En el transcurs de la història, ha quedat demostrat que sempre la llengua minoritzada acaba desapareixent a poc a poc, ja que la dominant la va tapant i absorbint, fins que un dia els parlants d’aquestes dues llengües es converteixen una altra vegada en monolingües. Ah, i clar són monolingües en la llengua dominant. Quan el darrer parlant de la llengua minoritzada mor, aquella llengua ha desaparegut. Són centenars les llengües que han desaparegut.

Per aquesta raó, els sociolingüistes que volen salvar una llengua minoritzada aconsellaran els seus parlants en un sentit i els que volen fer-la desaparèixer diran que s’ha d’actuar d’una altra manera. És a dir, n’hi haurà uns de malvats, lingüicides i uns altres d’honrats i de bones persones perquè volen salvar un bé que no té preu com és una llengua. Però hi ha uns tercers, que sembla que són neutrals, que són els que defensen el bilingüisme, i aquests són els més perillosos, perquè el bilingüisme sempre va en una direcció, cap al monolingüisme. Els defensors de l’imperi volen que es vagi cap al monolingüisme en la llengua dominant i els defensors de la terra, pretenen anar cap al monolingüisme en la llengua minoritzada, que és el sentit més difícil de la direcció que he esmentat abans. Per totes aquestes raons, i per semblar que es vivia en una democràcia, els polítics, d’un color o un altre, en el seu moment varen incloure una defensa de les llengües minoritzades a la Constitució espanyola, a l’Estatut d’Autonomia i a la llei de Normalització Lingüística. I, per això tots els contraris a les llengües que no siguin la castellana, es passen les lleis existents pel forro, perquè saben que els tres poders de l’imperi espanyol actuen en el mateix sentit, defensen la llengua imperial i ataquen les llengües minoritzades.

Sense dir-ho, queda clar que estic parlant de la llengua catalana, la minoritzada a l’Estat espanyol, i la castellana, la dominant i que té la funció d’absorbir les minoritzades. Els estats saben que una llengua és el principal tret identitari existent. Mentre un poble conservi la llengua que tenia abans de ser trepitjat per un altre d’invasor, aquest poble podrà reclamar la llibertat vertadera, no la dels polítics dretans. Per això volen fer desparèixer aquest tret identitari per acabar d’absorbir el poble envaït. Qui defensa la llengua d’un poble? Un estat. Com es pot defensar la llengua catalana? Si es té un estat propi. El mateix estat que tenia quan es va formar la llengua. És per això que se necessita el dret a l’autodeterminació i que es compleixi la voluntat del poble, que no hagi estat manipulat, com ha estat, per aquest estat invasor. És per això que cal recordar allò que diu la Constitució espanyola sobre les llengües que els polítics espanyols han volgut minoritzar, allò que diu l’Estatut d’Autonomia dels territoris que tenen llengua pròpia, com és el cas del Principat de Catalunya, de les Illes Balears i del País Valencià, allò que uns en diuen Països Catalans i altres, senzillament en diuen Catalunya; i també és convenient llegir el que diu la Llei de Normalització Lingüística, aquella que els contraris volen suprimir.

Però tota aquesta tropa que no vol conèixer les lleis que perjudiquen les seves ànsies de domini, no vol conèixer les lleis pròpies de l’estat on viu, però tampoc no en vol conèixer altres d’internacionals, o encara menys. I jo, aquí, en vull recordar una. És una sentència del 22 de juliol de 2010 del Tribunal Internacional de Justícia de la Haia que diu el següent:

“Declaram que no existeix en Dret Internacional cap norma que prohibeixi les declaracions unilaterals d’independència.

Declaram que quan hi ha contradicció entre la legalitat constitucional d’un Estat i la voluntat democràtica, preval aquesta segona.

I declaram que en una societat democràtica, a diferència d’una dictadura no és la Llei la que determina la voluntat dels ciutadans, sinó que és aquesta la que crea i modifica quan sigui necessari, la legalitat vigent”.

I és amb tots aquests coneixements que es pot veure el llautó al PP, que pacta amb VOX, que si fa no fa demana una política franquista respecte de les llengües minoritzades. I és aquí on es veu la mala bava de tots els que volen fer creure que Puigdemont és un delinqüent, quan no ha fet res més que complir la legalitat vigent, estatal i internacional.