Malgrat la calor, l'estiu és una època perfecta per a llegir llibres que ens estimulin la reflexió. Aquestes setmanes he tengut el plaer de poder llegir un assaig de filosofia contemporània immillorable. Un llibre que m'ha fet pensar molt en el nostre desconhortat present.

Es tracta de l'assaig de Fina Birulés 'Hannah Arendt: el món en joc' (Arcàdia, 2023). No és una biografia, ni un manual sobre el pensament de la filòsofa jueva. Més aviat es tracta d'un assaig interpretatiu del pensament d'Hannah Arendt a través de dues categories centrals de la seva filosofia: el món i la natalitat.

És precisament al voltant del món que voldria deturar els meus pensaments. Arendt va elaborar una concepció en la qual el món és allò que 'hi ha' o emergeix entre els éssers humans quan actuen de manera concertada. El món és sempre un 'entre' humà, un teixit definit ineludiblement per la diversitat de la condició humana. Una diversitat que es caracteritza per la pluralitat d'opinions, propostes i, per tant, per l'acció conjunta i la política.

En aquest context, Arendt, que va haver d'exiliar-se de l'Alemanya nazi, va saber copsar molt bé allò que significaren els règims totalitaris. El totalitarisme s'encamina a anihilar la diversitat, a destruir l''entre' dels humans, creant una societat d'individus atomitzats sotmesos als dictats de la violència com a forma de govern. Així, l'objectiu del totalitarisme és destruir el 'món', tal com l'entenia la filòsofa. Destruir la condició humana.

Aquesta caracterització del totalitarisme està lluny de poder aplicar-se, sense diferències de fons, al nostre present actual. Ara bé, en el marc social de l'ultraliberalisme, i amb l'ascens de l'extrema dreta a Europa, el nostre 'món' és cada vegada més fragmentari. El món, sempre en disputa, està amenaçat de fallida. I, davant això, ja no val l'apatia, el desinterès i la vida reclosa.

Des de les entitats que lluiten per la constitució d'un nou sistema més humà, cal reivindicar la consciència que allò que cal és 'salvar el món'. És a dir, seguint les reflexions d'Arendt, salvar els espais interhumans que ens permeten respirar i viure sobre la Terra. Una tasca política central i crucial que hauria de definir el nostre mil·lenni. Ens hi jugam la supervivència.