A la fi m’he decidit i he vist la pel·lícula d’estiu que motiva comentaris de tota mena a les xarxes socials, articles d’opinió als mitjans de comunicació i polèmica com us podeu suposar. No som crítica de cinema, per tant, no pens fer-la, ho faran els experts, som aficionada des de molt nina, i no he deixat mai d’anar a les sales per veure les pel·lícules, a les fosques, amb comoditat.

L’he vista, Barbie, a una sala d’aquestes immenses, plena de joves adolescents amb crispetes i begudes, una de tantes que l’han projectada a la nostra ciutat. Francament, m’ha agradat. Des del principi, amb l’homenatge a 2001 una odisea en el espacio, mostrant la nostra infantesa jugant a ser mares i perfectes mestresses de casa, com ens orientava la ideologia patriarcal imperant.

Una pel·lícula, que la qualific de feminista, reivindica el paper de les dones dins la societat, en boca del personatge en el món real, una treballadora de la multinacional MATTEL Glòria, que interpreta America Ferrera. També pels comentaris sobre què significa el patriarcat, com eduquen els homes, i pel seu conjunt com tracta la reivindicació feminista d’una societat on no hi ha de cabre el patriarcat.

He sabut que pels EUA els representants més conservadors, més retrògrads, més cavernícoles l’han rebutjada amb tots els qualificatius que dediquen a les persones que creuen en la democràcia de bon de veres. Per altra banda és evident que la multinacional MATTEL aprofita l’avinentesa per expandir amb més força la joguina i totes les seves múltiples variants i complements. És el capitalisme, of course.

En el temps que vivim, aquí, al nostre país i tot l’Estat, una pel·lícula amable, divertida, musical a estones, que mostri el feminisme, la lluita de les dones per a la igualtat, que mostri el patriarcat i el masclisme en les relacions humanes, en l’organització de la societat, francament, la trob molt recomanable.

No només per tants i tants joves adolescents que s’inicien en les relacions amoroses, també per a tantes mares que veuen reflectides les situacions que viuen o han viscut amb les seves filles, i així mateix per tantes filles que veuen en la pantalla tantes discussions mantingudes amb les seves mares.

Benvinguda la pel·lícula de l’estiu, Barbie, que mou a reflexionar sobre la nostra societat desigual, patriarcal. I més en el temps que vivim, aquí, un estiu on s’han disparat les alarmes sobre la violència masclista que mata dones, recordem que des del 2003, 1.216 dones han sigut assassinades per les seves parelles o exparelles, segons l'estadística oficial, 32 aquest any. Des del 2019, any que els menors començaren a ser considerats víctimes de violència de gènere, 49 han sigut assassinats pels seus pares o exparelles de les mares. 1 aquest 2023. A més, són 410 els infants orfes des del 2013, 33 enguany, per haver perdut la mare assassinada.

Us recoman seguir na Macarena Baena Garrido @macarena_baena, l’he trobada al twitter i us mostrarà les estadístiques oficials del VioGén, o a https://efeminista.com, on hi ha les dades esfereïdores dels casos reals on les dones són protagonistes per ser víctimes, que tenen seguiment policial, els experts insisteixen que només 2 de cada 10 denuncia. Aquesta web informa de les dades que arriben als recursos posats a l’abast de les dones, des dels organismes d’igualtat, els Ajuntaments, les Forces de Seguretat, el món judicial... Sabem que hi ha realitats que no surten, dones que no fan la passa de la ruptura, aguanten amb dolor, amb silenci.

Les dades oficials que trobareu escarrufen, indignen, mouen a la rebel·lió, a la ràbia, a Basta Ja! El clam de les feministes que reiteram una vegada i una altra, que no són mortes, són assassinades pel patriarcat, per la violència masclista. Insistim una vegada més, és un problema social, estructural, no de les famílies, no «intrafamiliar» com insisteixen els representants de VOX que han accedit a les institucions.

Siguem conscients que necessitem més i més recursos per erradicar les violències masclistes, orientats a l’atenció a les víctimes i els infants, i en paral·lel recursos destinats a canviar la mentalitat patriarcal que cosifica les dones com a objectes, que amaga les violències de tota casta que pateixen.

En una paraula, necessitem més esforços de tota la societat perquè el masclisme reculi, perquè els homes avancin en el feminisme, perquè les dones continuem amb valentia i coratge reivindicant una altra manera de viure, amb dignitat, amb igualtat.