Davant el dissortat comentari d'un grup de docents davant l'estabilització dels funcionaris interins, és l'hora d'acceptar la importància que han tingut els interins a l'escola pública de les Illes Balears, per desenvolupar una educació de qualitat.
“Es recurrent escoltar als funcionaris de carrera i sobretot a les directives dels centres educatius, associar la manca de qualitat educativa amb la contínua mobilitat del personal interí. En aquest sentit, podríem dir que hi ha una estreta relació entre estabilitat i qualitat educativa. Resulta lògic pensar que si hi ha estabilitat en el personal docent, ja sigui funcionari de carrera o interí, la política educativa del centre es podrà desenvolupar a llarg termini i no curs per curs, com succeeix en l’actualitat. El professorat, no haurà de començar el curs coneixent novament l’alumnat i les seves característiques i hi podrà actuar més ràpidament, en cas de necessitat. Per tant, no és estrany veure a la mateixa Conselleria d’Educació manifestant que [i]:
“L’ensenyament públic no universitari de les Illes Balears, històricament, ha comptat amb un alt percentatge de funcionaris interins i, també, ha sofert una manca d’estabilitat a les plantilles dels centres. Per això, al llarg del temps, diversos pactes i acords entre l’Administració i les organitzacions sindicals han recollit mesures per afavorir l’estabilitat d’aquest col·lectiu, ja que contribueix a la qualitat del sistema educatiu en el seu conjunt i garanteix la continuïtat del treball en equip en els centres i dels projectes educatius, donant coherència al seu desenvolupament en el temps”.
Cap a la mateixa direcció apunten sindicats com a ANPE [ii] i STEI [iii] que sol·liciten un nou pacte d’estabilitat del personal interí. Per tant, més que associar la qualitat educativa amb la interinitat del personal docent, l’haurien d’associar a l’estabilitat dels docents, siguin interins o de carrera, ja que la mobilitat del personal docent no ve associat només a l’interinatge, sinó que actuen altres factors com per exemple:
-Pacte d’estabilitat. Ja al 2007 [iv], es va signar un pacte d’estabilitat del personal interí, renovat el 2011 i novament signat el 2014 [v], per evitar, precisament el canvi continu de centres per part dels interins i així de dotar d’una plantilla educativa estable, que pogués desenvolupar el PEC (Projecte Educatiu de Centre) a llarg termini. El problema, més que ser funcionari de carrera o interí, és que en aquests darrers anys, no ha hagut voluntat política d’establir un pacte d’estabilitat, malgrat el nombre interins hagi augmentat de forma significativa.
-Centres d’especial dificultat. Les Illes compten amb centres d’especial dificultat que no són atractius a nivell professional, educatiu ni econòmic pels funcionaris de carrera, ja que exigeixen una dedicació i implicació molt més gran que la resta de centres pel tipus d’alumnat que acull. Un exemple d’aquest tipus de centres és Can Balo (antic Es pinaret) o els centres segregats a Son Gotleu o Nou llevant, que es situen a barriades amb molta precarietat laboral i pocs recursos socials a més d’una població nouvinguda i minories ètniques molt accentuades. Sense cap mesura positiva, ja sigui econòmica, horària, material o professional... que incentivi aquestes places [vi], no és estrany que cap funcionari de carrera vulgui ocupar aquestes places, deixant aquesta responsabilitat de manera significativa als funcionaris interins.
-Manca de personal. Paral·lelament al punt anterior, però per raons totalment oposades, podem trobar illes com les Pitiüses on també resulta difícil trobar professorat estable [vii], ja sigui funcionari de carrera o interí, primer de tot per la manca d’incentius per anar a aquestes illes i sobretot pel problema d’habitatge i alt nivell de vida, que fa que no sigui rentable desplaçar-se per anar a fer feina a Eivissa i/o Formentera. Novament aquesta responsabilitat es deixa en mans del professorat interí significativament.
-Problemàtiques psicosocials. Un dels problemes que més afecten a l’estabilitat docent, són les problemàtiques psicosocials com l’estrès, ansietat i depressió. Més concretament Sánchez (2014) manifesta que el 33% del professorat pateix “burnout” de manera significativa, la qual cosa repercuteix en la qualitat educativa degut a les les baixes laborals, entre altres”.
Dr. David Sánchez Llull
Il.lustre Col.legi de Pedagogs i Psicopedagogs de les Illes Balears.
(Fragment estret de: Sánchez Llull, D. (2021). Qualitat educativa, interins i l’abús de temporalitat a l’escola pública de les Illes Balears. Revista Catalana De Pedagogia, 21, 83–97.
[i] Veure notícia de la Conselleria d’Educació i Formació Professional (08/02/21) http://www.caib.es/govern/sac/fitxa.do?codi=4554737&lang=ca&coduo=1
[ii]Veure https://anpebalears.es/notices/22971/newsletter
[v]Veure http://www.illesbalears.cat/govern/sac/fitxa.do?codi=1981239&coduo=7&lang=ca
[vi]Veure https://www.diariodemallorca.es/mallorca/2018/06/02/profesor-presenta-cubrir-15-plazas-3191641.html
