Pens que ningú no posaria en dubte que el sistema públic d’educació afavoreix la cohesió social, la igualtat d’oportunitats i la possibilitat d’aconseguir un futur millor. De fet, si observam els programes electorals dels distints partits que es presenten a les eleccions aquest 23J, trobam conceptes comuns com “qualitat” o “igualtat d’oportunitats”.

Ara bé, també cal assenyalar diferències notables. El partit liderat per Abascal reivindica tornar la competència educativa a l’Estat i apel·la a modificar el currículum d’Història d’Espanya per incloure “la aportación de España a la civilización”, “con especial atención a las gestas y hazañas de nuestros héroes nacionales, así como a los símbolos de la Nación”. Tota una declaració d’intencions.

Pel que fa al PP de Feijóo, en el seu programa es determina que a les comunitats autònomes amb més d’una llengua oficial el castellà tindrà la consideració de vehicular. En aquest sentit, cal recordar que la Llei d’Educació de les Illes Balears aprovada el 2022 especifica que a les nostres illes la llengua vehicular és el català; i tot i que no guarda relació directa amb l’educació, entre les propostes de Sumar MÉS trobam una llei de llengües que reconegui com a oficials totes les llengües l’Estat espanyol.

Amb la lectura de les propostes anteriorment esmentades, els records afloren i sobrevola en els meus pensaments el tan polèmic pin parental així com diversos episodis recents que han pretès menystenir els docents, qüestionant el seu exercici i professionalitat. Episodis que també sigui dit de passada, han rebut resposta conjunta per part d’un col·lectiu amb una forta consciència social, amb un compromís amb la llengua i la cultura ferms i una capacitat organitzativa digna de lloança. Els docents varen impulsar la major manifestació de la nostra comunitat, i han lluitat durant anys fins aconseguir constituir de manera oficial, molt recentment, el Col·legi professional de docents de les Illes Balears.

El professorat és un dels cossos professionals més atacats pels sectors reaccionaris, quan allò que realment caldria és visibilitzar que es tracta d’un col·lectiu amb una formació acadèmica sòlida i compromès amb el coneixement des d’una perspectiva científica. Cal dignificar la professió docent i de tots els professionals que treballen en el sector, i no caure en els paranys de determinats sectors.

El sistema educatiu i els docents tenen un paper essencial en la formació de la ciutadania del futur, aquella que haurà de respondre davant els reptes (no tan nous) que tenim al davant: violència de gènere, crisi ambiental i climàtica, globalització, apogeu de l’extrema dreta i el feixisme, discursos racistes i contraris als drets col·lectius...

Sabem que l’educació és un dret fonamental i universal, però també coneixem les seves debilitats (ràtios, segregació, deteriorament de les condicions de feina...). La nostra aspiració és la de consolidar un sistema educatiu realment públic, gratuït, inclusiu, laic i democràtic (i per tant, antifeixista), i per això, com sempre, cal millor finançament. En aquest sentit, Sumar (recordem que a les Illes Balears és Sumar MÉS) planteja incrementar de manera gradual la inversió a través d’una llei que consolidi la inversió més enllà de les conjuntures polítiques, assolint el 7% del PIB. Cal millorar les infraestructures i els equipaments, dotant els centres dels professionals necessaris per garantir un servei de màxima qualitat, invertint en climatització dels espais i oferint major nombre de beques i ajudes.

Entre les prioritats d’actuació destaquen la consolidació de la xarxa de centres públics; la reducció de les ràtios màximes d’alumnes i la millora de les plantilles docents per afavorir els processos d’ensenyament i aprenentatge; la consolidació d’una educació laica i la millora en la vinculació entre els processos educatius i l’entorn dels alumnes (fent-los conscients de les necessitats socials, econòmiques, ecològiques...).

Voldria fer esment especial a la FP, on manquen recursos i places. Cal millorar l’oferta i l’accés, i afavorir l'entrada als graus superiors als alumnes de grau mitjà de la mateixa família.

També és imprescindible establir un diàleg proper amb el cos docent per analitzar les condicions d’aplicació de la LOMLOE i conèixer quines eines podem aportar per optimitzar la seva tasca diària.

L’educació és la base de la nostra societat; contribueix a formar una ciutadania més cultura, lliure, crítica i igualitària. És un pilar de l’Estat de Benestar. Atorguem-li la importància i l’atenció necessària.

Elisabeth Ripoll Gil
Candidata de Sumar MÉS al Congrés dels Diputats.
Professora d’Història a la UIB.