lluvia ligera
  • Màx: 22°
  • Mín: 18°
21°

O ets del botxins o ets de les víctimes

Diners fan vui al món lo joc,
e fan honor a molt badoc;
a qui diu «no» fan-li dir «hoc».
Vejats miracle!
(Elogi dels diners, Anselm Turmeda, final del segle XIV)

A un país normal que té una llengua normalitzada, hi ha especialistes estudiosos i ensenyants de la llengua del país que són molt d'esquerres, d'esquerres, de dretes i molt de dretes, fins i tot n'hi pot haver de clarament feixistes, però tots tenen en comú que usen la llengua del país sense prejudicis i que la defensaran, si importa, en l'eventualitat que pugui sofrir atacs per part de parlants d'altres llengües que en puguin ser enemics. Perquè la llengua, com a instrument d'expressió de les persones i senyal d'identitat de tot el grup que la comparteix, no és ni de dretes ni d'esquerres, ni és millor ni pitjor que cap altra, ni és imperialista ni es resistent..., és simplement allò que és, instrument d'expressió i senyal d'identitat. Però això que he dit passa només a un país normal amb una llengua normal i normalitzada, perquè a un país com el nostre (qualsevol lector crec que pot entendre a quin país em referesc), resulta que dins l'espectre social considerat "de dretes" (amb tots els matisos, "centre-dreta", "dreta", "dreta-ultra", "ultra-dreta/feixisme", i els que puguin sortir) la llengua del país (amb excepcions bastant insignificants) és considerada una nosa, com un dolorós floronco ple de pus format al mig del cul que s'ha d'extirpar amb rapidesa. Com a molt, els més moderats d'aquest sector dretà toleren que malvisqui arraconada en el folklore (cançons tradicionals per a ballar i fer una mica de festa al Sant Patró de la vila –tots solen ser molt beatos–, coverbos –sobretot grossers–, gloses –mentre no es fiquin amb ells...) i que n'hi hagi unes poques mostres dins la llengua important imposada al país, com a senyal de particularitat regional no pecaminosa i curiositat turística (ensaimada, sobrasada, gato [sic! ¿No heu vist mai a les cartes de restaurants gato con helado?], tumbet, pamboli, arroz 'brut' [els deu fer por posar-hi arroz sucio], paella...); mentre que els més radicals només tenen un somni: l'exterminació total i absoluta d'aquesta anomalia pròpia de rojos catalanistes, una aberració de l'espècie humana pitjor que qualsevol pesta. Amb aquesta realitat, demostrada repetidament abans d'en franco, durant en franco i després d'en franco, sorprèn que entre els que, durant aquests 4 anys venidors, comandaran a les illes privilegiades de sol, platja, mar i carn torrada –que qualsevol amb vista i seny situa a la dreta-ultra / ultra-dreta– ,hi hagi alguns noms de personatges amb títols universitaris de Filologia Catalana! No m'imagín cap naturalista convençut (ornitòleg, botànic, entomòleg, ictiòleg...) formant part d'uns governs locals, insulars o interinsular, que pretenguin destruir el medi natural; ni un sindicalista dins un govern que vulgui anul·lar els drets dels treballadors; ni cap feminista col·laborant amb institucions que desitgin fer tornar la dona al paper que li atorgava la 'sección femenina' franquista... Igualment, no puc comprendre com ex-alumnes de la UIB, naturals de Mallorca, que han estudiat llengua i literatura catalanes, suposadament per interès i estimació cap a la seva cultura, que han tengut com a mínim una matèria on han pogut aprendre què és la subordinació i la persecució lingüística i quin és el destí de les llengües subordinades i perseguides, no puc comprendre, repetesc, com aquests alumnes ara ocupen places importants en les nostres institucions de govern, controlades per dos partits que tenen com a finalitat suprema l'arraconament, primer, i l'eliminació total, després, de la llengua catalana de les Balears. O varen ser molt mals alumnes (el secret professional m'impedeix dir-ne res) o els professors que tengueren vàrem ser molt mal professors, almenys per a aquests alumnes. Per a mi, és un gran fracàs veure que antics alumnes meus ara són membres actius dels botxins de la llengua. Em sap molt de greu, em costa de comprendre, per molt que em puguin dir (supòs que aquesta seria l'excusa) que ells no faran res en contra i que faran allò que puguin per a ajudar-la des del càrrec que tenen. En aquesta qüestió, tal com estan les coses actualment, o ets del botxins o ets de les víctimes, no pots ser dels dos bàndols alhora. Com a corresponsable d'aquest fracàs, deman perdó a tots els que, com en el meu cas, se'n fan creus que antics alumnes dels estudis de llengua i literatura catalanes hagin col·laborat a fer créixer la bèstia que ens vol aniquilar, i continuïn participant-hi entusiàsticament.

Jaume Corbera Pou
Professor Emèrit del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General.
Universitat de les Illes Balears.



Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente
Per Pere Rosselló Bover, fa 11 mesos
Benvolgut Jaume,
Tu i jo hem compartit durant molts d'anys la docència al departament de Filologia Catalana de la UIB. Són molts d'anys de conèixer-nos, que em fan comprendre perfectament el que sents. Però no hi estic d'acord: no hem de demanar perdó per res, perquè no ens hem de fixar en aquests dos exalumnes que han decidit, ells sabran per què, col·laborar en un govern que ha signat un pacte vergonyós amb la ultradreta, amb el neofranquisme. En el que ens hem de fixar és en els centenars d'exalumnes nostres que fan una feina valuosíssima a les escoles, als instituts, a les universitats (alguns), als gabinets lingüístics, als centres culturals, a les editorials, etc. Ells constitueixen una força immensa que ens honora a tots. No hi haurà pacte de la vergonya que pugui aturar aquest exèrcit de magnífics professionals, valents i convençuts de la necessitat de lluitar per la nostra llengua i cultura. Per tant, res de demanar perdó. Tot el contrari: molt d'orgull.
Valoració:5menosmas
Per Xx, fa 11 mesos
Ok, fracasado
Valoració:-7menosmas
Per arg, fa 11 mesos
1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir:

"Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus"


("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)


1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana:

"ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis"

("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10)


1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblats en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...",

http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html


1390: "Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que 'si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa' se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, 'per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa'. Això demostra que el gentilici 'català' es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus."

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda".

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)
Valoració:4menosmas
Per lluitant sempre, fa 11 mesos
«Catalunya és una nació. I deixau-vos anar de literatures i regionalismes “sanos y bien entendidos”. Sense paliatius (sic) de cap casta, el fet és l’existència de Catalunya com a nació; aquest és el fonament de tot, fonament tan fort que permet afirmar que per sota les ruïnes de l’edifici actual de la causa catalana seguiria bategant l’esperit del poble presoner del dret i la llengua i el poder d’un altre poble, lluitant sempre i espiant l’hora de fer sortir altre cop a la llum del dia la seva personalitat». Joan Pons i Marquès (1919)
Valoració:4menosmas
Per De Salses a Guardamar, fa 11 mesos

"La proposta de Guia recull, així mateix, una llarga tradició d'ús ample del significant Catalunya. Com a exemple paradigmàtic, el mallorquí Gabriel Alomar es referia a 'tota la Catalunya' com a agrupació de la Catalunya continental i la Catalunya insular, tal com recull Gregori Mir en el llibre 'Sobre nacionalisme i nacionalistes a Mallorca'."
(Viquipèdia, article "Digueu-li Catalunya")



Aquí teniu la proposta de Josep Guia:
https://www.academia.edu/2486699/%C3%89s_molt_senzill_digueu_li_Catalunya
Valoració:3menosmas
Per Via fora els adormits!, fa 11 mesos
"Pocs anys després de caure Mallorca el juliol de 1715 s’escampà un opuscle, 'Via fora els adormits!', que defensava una República Catalana formada per tots els territoris de la nació: València, el Principat, les Illes i, fins i tot, els confiscats arran del Tractat dels Pirineus." Bartomeu Mestre i Sureda, 'Balutxo' (2022)
Valoració:2menosmas
Per l'aparent instint de conservació, fa 11 mesos
"Entre nosaltres, el curcircuït (sic) a l'instint de conservació s'ha manifestat en forma de negació del conjunt del qual formam part. La potenciació del blaverisme al País Valencià n'ha estat una mostra més que evident. I el gonellisme a Mallorca. I, a qualsevol de les illes, posem per cas, la negació que la nostra variant lingüística forma part de la llengua catalana. Des de la metròpoli, fa una mica més de tres segles que s'està treballant àrduament perquè deixem d'identificar-nos com un conjunt amb una certa homogeneïtat i passem a reivindicar, de manera excloent, la diferència. Saben que una llengua i una cultura de tres regions fortes i dinàmiques, habitades per catorze milions d'habitants, amb més de nou milions que parlen la llengua pròpia, etcètera, resulta més difícil de dominar que un mosaic de mitja dotzena de llengües repartides entre àrees que no tenen res a veure entre elles. Al País Valencià i a les Illes Balears, l'aparent instint de conservació basat en la preservació de les modalitats pròpies no fa res més que amagar el fet que ens estan forçant a tallar el nostre instint de conservació real, perquè l'identificam malament. Entenem que som conservadors si defensam, posem per cas, el menorquí enfront del català. Però, en realitat, feim aquesta defensa distorsionada perquè el natural instint de conservació de totes les societats deixi de funcionar a ple rendiment a la nostra part del món." Bernat Joan i Marí (2022)

https://www.dbalears.cat/opinio/opinio/2022/06/01/367239/instint-conservacio.html
Valoració:3menosmas
Per Pujolone, fa 11 mesos
A València i les Balears han votat contra la imposició del català. La majoria dels valencians i dels balears així ho han dit a les urnes. No volen ser súbdits de l'anomenat ens “Paisos catalans”.
Valoració:-13menosmas
Per Conclusió, fa 11 mesos
Conclusió, has estat un fracàs de professor.
Valoració:-11menosmas
Per Nostradamus, fa 11 mesos
y la ultraizquierda catalanista
Valoració:-10menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente