Benvolgut Jaume, Tu i jo hem compartit durant molts d'anys la docència al departament de Filologia Catalana de la UIB. Són molts d'anys de conèixer-nos, que em fan comprendre perfectament el que sents. Però no hi estic d'acord: no hem de demanar perdó per res, perquè no ens hem de fixar en aquests dos exalumnes que han decidit, ells sabran per què, col·laborar en un govern que ha signat un pacte vergonyós amb la ultradreta, amb el neofranquisme. En el que ens hem de fixar és en els centenars d'exalumnes nostres que fan una feina valuosíssima a les escoles, als instituts, a les universitats (alguns), als gabinets lingüístics, als centres culturals, a les editorials, etc. Ells constitueixen una força immensa que ens honora a tots. No hi haurà pacte de la vergonya que pugui aturar aquest exèrcit de magnífics professionals, valents i convençuts de la necessitat de lluitar per la nostra llengua i cultura. Per tant, res de demanar perdó. Tot el contrari: molt d'orgull.

Ok, fracasado

1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir: "Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus" ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012) 1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana: "ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis" ("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10) 1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblats en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...", http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html 1390: "Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que 'si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa' se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, 'per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa'. Això demostra que el gentilici 'català' es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus." ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012) 1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda". ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

«Catalunya és una nació. I deixau-vos anar de literatures i regionalismes “sanos y bien entendidos”. Sense paliatius (sic) de cap casta, el fet és l’existència de Catalunya com a nació; aquest és el fonament de tot, fonament tan fort que permet afirmar que per sota les ruïnes de l’edifici actual de la causa catalana seguiria bategant l’esperit del poble presoner del dret i la llengua i el poder d’un altre poble, lluitant sempre i espiant l’hora de fer sortir altre cop a la llum del dia la seva personalitat». Joan Pons i Marquès (1919)

"La proposta de Guia recull, així mateix, una llarga tradició d'ús ample del significant Catalunya. Com a exemple paradigmàtic, el mallorquí Gabriel Alomar es referia a 'tota la Catalunya' com a agrupació de la Catalunya continental i la Catalunya insular, tal com recull Gregori Mir en el llibre 'Sobre nacionalisme i nacionalistes a Mallorca'." (Viquipèdia, article "Digueu-li Catalunya") Aquí teniu la proposta de Josep Guia: https://www.academia.edu/2486699/%C3%89s_molt_senzill_digueu_li_Catalunya

"Pocs anys després de caure Mallorca el juliol de 1715 s’escampà un opuscle, 'Via fora els adormits!', que defensava una República Catalana formada per tots els territoris de la nació: València, el Principat, les Illes i, fins i tot, els confiscats arran del Tractat dels Pirineus." Bartomeu Mestre i Sureda, 'Balutxo' (2022)

"Entre nosaltres, el curcircuït (sic) a l'instint de conservació s'ha manifestat en forma de negació del conjunt del qual formam part. La potenciació del blaverisme al País Valencià n'ha estat una mostra més que evident. I el gonellisme a Mallorca. I, a qualsevol de les illes, posem per cas, la negació que la nostra variant lingüística forma part de la llengua catalana. Des de la metròpoli, fa una mica més de tres segles que s'està treballant àrduament perquè deixem d'identificar-nos com un conjunt amb una certa homogeneïtat i passem a reivindicar, de manera excloent, la diferència. Saben que una llengua i una cultura de tres regions fortes i dinàmiques, habitades per catorze milions d'habitants, amb més de nou milions que parlen la llengua pròpia, etcètera, resulta més difícil de dominar que un mosaic de mitja dotzena de llengües repartides entre àrees que no tenen res a veure entre elles. Al País Valencià i a les Illes Balears, l'aparent instint de conservació basat en la preservació de les modalitats pròpies no fa res més que amagar el fet que ens estan forçant a tallar el nostre instint de conservació real, perquè l'identificam malament. Entenem que som conservadors si defensam, posem per cas, el menorquí enfront del català. Però, en realitat, feim aquesta defensa distorsionada perquè el natural instint de conservació de totes les societats deixi de funcionar a ple rendiment a la nostra part del món." Bernat Joan i Marí (2022) https://www.dbalears.cat/opinio/opinio/2022/06/01/367239/instint-conservacio.html

A València i les Balears han votat contra la imposició del català. La majoria dels valencians i dels balears així ho han dit a les urnes. No volen ser súbdits de l'anomenat ens “Paisos catalans”.

Conclusió, has estat un fracàs de professor.

y la ultraizquierda catalanista