M’ho deman sincerament, perquè llegesc a xarxes socials, a articles, comentaris de persones que diuen que aquestes eleccions del juliol, el 23, no els interessen.
No volen saber res de l’Estat espanyol, no els interessa qui tindrà la presidència del Gobierno, qui formarà part de les Corts...
En democràcia totes les opinions i postures són legítimes i respectables, és així, i per tant me’n cuidaré molt de valorar aquesta posició. Com haureu suposat, no la compartesc en absolut. Perquè crec que no ens ho podem permetre, com a poble, com a societat, perquè ja hem vist el resultat de l’abstenció a les eleccions municipals i autonòmiques aquí i arreu d’altres Comunitats Autònomes com la germana del País Valencià.
L’abstenció del 28 de maig s’ha fet molt evident com recorda el Manifest ‘Que no decideixin per tu’, del col·lectiu Visc A Mallorca publicat recentment a aquest mateix mitjà el proppassat divendres 30 de juny. Permeteu-me que reprodueixi uns paràgrafs:
«Les eleccions són el moment en què podem expressar clarament els nostres valors i interessos. Cada persona té opinions, creences i preocupacions úniques, i anar a votar ens permet buscar candidats i partits polítics que s'alineïn amb les nostres idees. És una oportunitat per defensar allò que considerem important i lluitar per les causes en les quals creiem, com la justícia social, la normalització lingüística, la igualtat de gènere, la sostenibilitat ambiental o l'educació de qualitat.
La participació electoral és fonamental per mantenir una democràcia saludable. Quan una gran part de la població no exerceix el seu dret a votar, es debilita el sistema democràtic i s'obre la porta a possibles problemes com la representativitat inadequada o la concentració excessiva del poder. La nostra participació activa en les eleccions ajuda a assegurar que les veus de tots els ciutadans siguin escoltades i que es prenguin decisions que reflecteixin els interessos de la majoria».
Sabem que aquesta nova cita electoral ve a ser com a una segona volta, que és habitual a altres estats europeus, d’uns resultats que han pintat de blau el mapa autonòmic i municipal, el blau del PP però amb un fort component més fort de VOX que condicionarà la gestió institucional.
Per aquesta raó, com a una segona volta, hi ha temps de capgirar les tendències que s’han mostrat, podem aconseguir unes Corts plurals que permetin un govern estatal d’esquerres. Un govern que millori les relacions entre els socis que el conformin, que pregui nota de les errades comeses, un govern que no permeti retrocessos en els drets i les llibertats ciutadanes que vulguin imposar des dels Parlaments autonòmics com s’ha anunciat en els acords PPVOX d’Extremadura, d’aquí, del País Valencià.
Coneixem la voluntat política dels representants del PP i VOX que han signat aquests acords, dictats des de Madrid, sense cap respecte cap als nostres pobles, cap a les nostres institucions, cap a l’Estatut d’Autonomia, llei orgànica de l’Estat.
Som de les persones que sí que m’interessa què passa a l’Estat espanyol en el seu conjunt, amb la seva pluralitat, des de la perifèria fins al centre. Som de les persones que entenc que les decisions que es prenen a Madrid ens afecten a nosaltres, igual que les directrius europees que marquen moltes polítiques que ara veiem com a bones. O no ho és que s’obligui a l’Estat a posar fi al percentatge escandalós de l’interinatge a totes les Administracions públiques? Per posar un exemple que afecta moltes persones.
Per aquests motius no compartesc aquesta postura que raona i justifica l’abstenció, perquè no vull viure una majoria de la dreta i dels ultres més antidemocràtics com a representants de les Illes Balears al Congrés i al Senat.
Perquè crec que en aquests dies posteriors al 28 de maig ja ens han mostrat prou bé què pensen dur a terme, la senyora Prohens, el senyor Galmès amb la tutela de VOX al seu costat, a les nostres institucions autonòmiques.
Perquè potser no «interessa» què passa a l’Estat espanyol, a les seves institucions democràtiques com les Corts, a algunes persones, però sí que és cert que ens afecta i molt a la ciutadania.
I jo mateixa em sent part d’aquesta i no vull que decideixin per mi, vull contribuir a enfortir la democràcia amb el meu vot, el pròxim 23 de juliol, perquè vull plantar cara a tanta hipocresia, tanta demagògia, de les dretes i els ultres que no em representen.
Línies 61-63 de l'article: "Un govern.... que pregui nota dels errors". I com exemple escriviu "pregui", del verb "pregar". Sembla el subconscient del que parlava Freud. Errors: Autovia a Campos, acord amb VOX per castellanitzar les indicacions del cementiri de Palma, intentar reduir l'exigència del català a la Sanitat, dir a una roda de premsa del Govern el 2023 "metges i infermeres", partint que els professionals d'escala superior són homes i els d'escala inferior dones, botar-se les normes anti Covid-19 (fins i tot una farmacèutica que seia al Consell de Govern). Només hi falta el comentari juancarlista "Lo siento, no volverá a pasar". I "pregar"..."nota dels errors". Em sap molt de greu Lina, us estim molt. Ara, el ritme de fer les coses, que no semblen gaire pensades (ni tant sols el "pregui nota" de l'article) no és el propi d'aquestes illes, on sempre les coses s'han fet molt poc a poc a poc i assenyades. I, sobretot, revisades. Quan parlau en nom de les institucions no estaria malament contractar filòlegs per corregir el que s'ha de publicar. Després ja m'ho faré mirar, com a particular que escriu sense representar cap institució o empresa... Però donau exemple, per favor. I res de demanar disculpes com Juan Carlos.... Per cert, diu l'A.E.A.T. que Izquierda Unida de la Comunitat de Madrid deu una doblerada a Hisenda i comparteix llistat amb el soci d'Iñaki Urdangarin. I després a defensar el règim del 1978, que cada dia és més evident que és el del 1939 maquillat amb suposats esquerrans (Ramón Tamames, P.C.E.-VOX, per exemple). De quina democràcia parlau?