algo de nubes
  • Màx: 29°
  • Mín: 21°
28°

Spinoza i el coratge contra l'odi

Ja hem parlat d'ell en algun article anterior. Baruch Spinoza és un dels filòsofs més importants del segle XVII i una de les figures claus de la Il·lustració més radical. De temperament decidit i insubornable, dedicà bona part de la seva vida a observar acuradament la conducta dels éssers humans, els seus conflictes interns, les seves lluites i baixeses, així com la possibilitat d'assolir la joia d'una vida feliç. La seva 'Ètica demostrada en ordre geomètric' és, sens dubte, una obra que encara irradia veritats pel malaguanyat present en el qual vivim. Així, m'agradaria reflexionar avui sobre un tema més que rellevant: la lluita i el coratge contra l'odi.

Per a Spinoza existeixen dues afeccions primàries que regeixen la conducta i orienten l'acció humana: l'alegria i la tristesa. D'aquestes afeccions se'n deriven dos afectes que determinen la nostra relació amb les coses i els altres: l'amor i l'odi, respectivament. L'alegria eixampla la ment i l'ànim i ens fa augmentar la nostra capacitat d'obrar. Per això estimam les coses que ens produeixen un increment d'energia. Per contra, la tristesa ens coerceix, ens limita i fa reduir la nostra capacitat de ser. Per aquest motiu odiam les coses que ens fan sentir malament.

Doncs bé, segons l'esquema spinozià, un dels camins que tenim per intentar assolir la perfecció i la 'beatitud' és fomentar el bon ànim i les passions marcades per l'alegria i lluitar amb coratge en contra de les passions tristes i aquells que les fomenten. És a dir, cal potenciar l'amor per sobre de l'odi, perquè és l'única manera d'aconseguir una felicitat que no es basi en el ressentiment.

Evidentment, he explicat el pensament de Spinoza d'una forma esquemàtica i un tan esbiaixada, però ens serveix per arribar allà on volia fer-ho. El passat 28 de juny es va celebrar el dia de l'Orgull i la comunitat LGTBIQA+ va tornar a sortir al carrer per a celebrar la diversitat i reivindicar els seus drets. La marxa de Palma va ser molt acolorida, plena de força, alegria i amor. Es reivindicava la llibertat de ser qui s'és i la diversitat de les maneres d'estimar. Això va contrastar amb la decisió de la ultradreta de VOX de prohibir la bandera de l'arc de Sant Martí a la façana del Parlament, en una mostra més del seu menyspreu i fòbia al col·lectiu.

VOX viu de propagar passions tristes, de canalitzar el malestar social contra determinats col·lectius i propagar un discurs de menyspreu envers el diferent. Algunes manifestacions dels dirigents del partit ultra que hem pogut sentir aquests dies sobre el col·lectiu LGTBIQA+ són una vergonya per a una democràcia del segle XXI. Són paraules que només cerquen la confrontació i l'odi, en sentit spinozià, i que mostren com són d'esclaus dels seus prejudicis.

Però no hauríem de caure en el seu parany. Si una cosa vull reivindicar, és precisament l'alegria i la lluita a través de les passions positives, com ha demostrat la manifestació de l'Orgull. Cal lluitar dempeus i amb coratge contra els reaccionaris. I per sobre de tot, s'ha d'afirmar amb força la diversitat irreductible que els ultres voldrien erradicar. S'ha d'afirmar en positiu la voluntat d'estimar per combatre l'odi i la ignorància. Cal reivindicar la joia de viure contra les tenebres que ens arriben.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per joan guasp, fa dervers d'un any
M'encanten els teus articles filosòfics, Miquel. Em sento molt millor després d'haver-los llegit. Gràcies.
Valoració:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente