algo de nubes
  • Màx: 26°
  • Mín: 19°
26°

Enxarxat

Quan arriba a les 8 h a l'oficina, abans de posar-se a treballar, parla uns minuts amb els companys, llegeix per sobre algun diari, consulta el correu personal, l'Instagram i el LinkedIn. Li agrada saber el que es cou a la xarxa professional. Li solen aparèixer ascensos brillants o canvis de feina de gent que normalment no coneix. També rep ofertes de feina, mitjançant les notificacions de la xarxa. Va activar aquesta opció, recordant un professor de la universitat que un dia a classe els va explicar que als EUA, els treballadors acostumaven a consultar ofertes de feina, independentment del seu grau de satisfacció al lloc de treball. A una societat dinàmica i creativa com la nord-americana, la gent està a l'aguait cada dia, i no està disposada a perdre's oportunitats laborals així com així, els va subratllar.

Tot i no formar part del seu grup de professors preferits, sempre li va semblar un home espavilat, d'aquells que saben com funcionen les coses realment. La xarxa, doncs, el connectava amb les novetats que compartien diferents professionals d'altres empreses, però també de la seva. En ser una organització gran, amb molts departaments, el LinkedIn li permetia tafanejar continguts i comentaris que compartien col·legues de la mateixa empresa, mentre feien una mica de safareig amb els del departament del qual formava part feia ja uns anys.

Hi apareixien novetats, com que tal company fa cinc anys que treballa a l'empresa, que a aquest altre l'han ascendit, o que a aquell l'han canviat de departament. En ser una multinacional, de tant en tant algú anunciava canvi de país i a quina nova seu l'havien destinat. Quan veia algun ascens, especulava amb els col·legues, la possibilitat que hi hagués una exageració en la millora del lloc, per part de l'afortunat que ho comunicava. Els xuclava més l'atenció del que poguessin veure a la xarxa, que la realitat en si mateixa. Com si compartissin el dia a dia amb gran part dels companys de l'empresa, no dins un entorn de grans edificis amb milers de persones que treballaven fent mil tasques diferents, sinó a través del LinkedIn.

Avui, havia decidit que compartiria una foto d'unes jornades de formació, a les quals havia assistit amb dues companyes i un company del departament. Els quatre, posaven somrients juntament amb un dels conferenciants, que havia accedit amablement a fer-se la foto amb ells. Hem sortit tots molt bé, es va dir. Sembla que estem en aquesta sala, fent quelcom molt important. I, per si no fos prou, les companyes estan prou bones, per la seva edat. Tenim tota la pinta, els quatre, de ser un equip triomfador. Algú tindrà segur, un mica d'enveja, quan ens vegi al LinkedIn. Quan va mirar el mòbil, passats deu minuts, la foto tenia ja uns quants likes i qualque comentari. Definitivament, havia encertat en pujar-la.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Pere, fa 12 mesos
Real com la vida mateixa. Les noves tecnologies són necessàries, però també hi ha molta figurera.
Valoració:3menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente