He perdut la poca noció del temps que em quedava i ja no sé si avui és estiu o dijous. El que sí que sé és que hauria d’estar filosofant de les nostres coses ara que just duim uns dies d’aquest mes de l’Orgull. En lloc d’això me pas l’estona rebatent notícies falses que la gent escampa sense despentinar-se i llegint el tema de moda a les portades. Així, en comptes de repetir el que hem oblidat des de l’any passat, fa una estona que pens en la plorera que mostra ara una part dels taxistes (ho sé, aquest tema embafa). Ara, pobra gent, plora perquè un altre grup, semiprivat de pràctiques pseudomafioses, vol menja-se’ls el berenar, és a dir els viatges a l’aeroport, no ens enganyem perquè com a col·lectiu ja es varen manifestar i fer pressió en contra del transport públic. Vos ho repetiré: en contra del transport públic. No sigui cas.

Després d’una estona, el cap em fa voltes demanant-me quin percentatge de taxistes s’inclouen dins aquell gran grup d’Els Normals. Tots? La meitat? I que comparteix espai amb aquell 5 % que habita a les Balears que ens vol veure mortes? O són tots forces de l’estat i presidiaris? I em fa voltes perquè això, ho hem de reconèixer, és mesclar ous amb caragols.

Vos he dit que vàrem voler tastar els escargots i mira, no. On hi hagi un bon sofrit de tomàtiga i ceba que es llevi tota la mantega del món. Desolé.

Aman Nòlem (ell/això)