Permeteu-me que, abans de començar, posi en dubtes que, del total d'electors convocats a les urnes dins l'actual Mallorca demogràficament ofegada, sotmesa a projecte polític de substitució ètnica, de tot això, en puguem dir “poble”. Deixau-m'ho posar en dubte. Jo no seria sincer, vos diria mentides si agafava el significat que tenc entès que vol dir aquest concepte i l'aplicava a l'actual mescladissa de desarrelats, de colonitzadors (conscients o inconscients), i de colonitzats entabanats i encantats de la vida d'estar-hi. Aclarit això, també dic que, si tot aquest remenat que tenim per aqui, és feliç així, essent una trista colònia turística d’explotació intensiva i exclusiva, que l'estat borbònic suca com una llimona fins a la darrera gota de suc, idò, si això vol aquesta majoria, ens n'hem d'estrènyer un d'allò democràticament. La democràcia és dura. (Maldament això que tenim ara sigui més aviat una telecràcia que no una democràcia).
Faig aquestes consideracions perquè crec que és arribada l'hora de revisar la concepció de què és i què no és el nostre poble i de recomptar-nos. Per molt clar que sigui el resultat del festival teleelectoral, els partidaris d'una Mallorca mallorquina tenim el dret i l'obligació de considerar-nos en convivència dins una massa que, sona lleig i me sap greu dir-ho, no és el nostre poble. No ho és! El poble aborígen mallorquí no renegat (dins el qual, sens dubte, hi hem de comptar la població d'arrels immigrants integrada), té tot el dret, aquest poble aborigen, per no dir també l'obligació, de decantar-se, d'aïllar-se i de protegir-se fins allà on pugui de tot això que ens enrevolta, tant com de l'estat borbònic, que fa tres segles que projecta la nostra dissolució com a poble dins la nació castellana, anomenada modernament “Espanya” com a estat.
El nostre poble som els 100.000 mallorquins que no fan empegueir, ni estan empegueïts d'esser-ho. El nostre poble som els 100.000 mallorquins que no feim comptes d'integrar-nos mai dins la Mallorca forastera que projecta i imposa l'estat borbònic. Aquests més o manco 100.000 aborígens, d'arrel o d'adopció, tenim el repte d'estructurar-nos com a poble i de construir redols mallorquins, de crear espais i moments de convivència lingüística, cultural i social mallorquina.
El milió i busques restant desarrelat empadronat per aquí, siguin renegats d'arrel autòctona o conquistadors voluntaris o involuntaris arribats de fora, ja sigui d'Espanya, d'Europa, d'Àfrica, de Sud-amèrica, o de la Xina mandarina, tots aquests que facin comptes no mallorquinitzar-se mai, se mereixen naturalment tot el nostre respecte com a persones que són i que som; Però, nacionalment, hem de tenir ben clar que no són el nostre poble i que ens n'hem de protegir. Conviure-hi, sí, sempre! Integrar-nos-hi, mai! Perquè això seria renegar de les arrels que ens connecten amb els nostres pares, padrins i repadrins vuit segles enrere.
El poble aborigen mallorquí amb voluntat de pervivència ara passa a esser mal vist per la gran massa teleadoctrinada. Som els nous heretges, dit en termes de l'edat mitjana; els nous 'rotjos', dit en termes dels anys trentes. Tenim per davant el repte apassionant d'emergir com a poble arrelat, digne, de categoria, i passar a d'esser els nous xuetes a esser el lobby jueu americà de Mallorca. Ens han guanyada la batalla de la quantitat. Ara nosaltres els hem de guanyar a ells la guerra de la qualitat. En tenguérem un bon exemple, d'aquesta actitud de resistència digna i atractiva, amb les Escoles Mallorquines, que feien una educació de qualitat i en català, i on la comunicació en mallorquí era tan natural dins les aules com en el pati.
El 10% que eren els bascos de llengua basca fa quaranta anys ho han fet així. Ara ja en són un 30%. La minoria de jueus sionistes ho feren així el segle XIX amb l'hebreu, que feia mil·lenis que era mort, i que ara el parlen 5 milions d'israelians. Els 100.000 aborígens mallorquins, estructurats com a poble i activats, serem el macolí dins la sabata, tant de la massa teleadoctrinada que ens enrevolta, com de les institucions borbòniques estatals, autonòmiques i locals que tenim en contra.
Com dins un partit de futbol, que hi ha minuts d'atacar i minuts de defensar, ben igual, dins l'història d'un poble, hi ha etapes d'esplendor i etapes de resistència, com ara. Ara toca que la Mallorca aborigen, la Mallorca no renegada, construesqui la trinxera inexpugnable d'on, tot d'una que els vents futurs de l'història ens bufaran a favor, en sortirem per emprende la reconquesta de la nostra petita gran pàtria enmig de mar.
