Els resultats de les eleccions del 28M han deixat en evidència una realitat inqüestionable: l'ascens de la dreta i, el més preocupant, l'ascens de l'extrema dreta. Per més que el PP de Marga Prohens vulgui governar en minoria i en solitari, no podrà ignorar els vuit diputats de VOX. La ultradreta té la clau de volta del projecte conservador, que implica trencar consensos i drets adquirits en les darreres legislatures. Una amenaça reaccionària ben real i perillosa.

Com aturar aquesta possible deriva? La solució al problema es troba en les confluències de l'esquerra de cara a les eleccions espanyoles del 23 de juliol. Aquesta segona part del partit que ha convocat Pedro Sánchez hauria de servir per vertebrar un front antireaccionari prou ampli per a aturar els peus a l'ascens dels ultres. Així, Sumar, el projecte polític constituït per Yolenda Díaz, hauria de ser vist com una oportunitat per a unir totes les forces progressistes i veritablement d'esquerres que entenguin que l'Estat espanyol és un estat social plurinacional.

Davant aquest escenari, veig amb bons ulls les negociacions que es duen a terme entre Ara Més i Sumar de cara a vertebrar aquest possible front d'esquerres a les Balears. MÉS per Mallorca, Més per Menorca i Ara Eivissa han demostrat, a les eleccions del 28M, que són les veritables forces arrelades al nostre territori, mantenint la seva representació parlamentària i la batlia a ajuntaments importants. Veig amb molt bons ulls que un possible acord impliqui liderar la llista i atorgar independència parlamentària als possibles diputats. És a dir, que l'obediència sigui estrictament balear. Sense renunciar al sobiranisme, Ara Més està en condicions de poder ser la punta de llança d'aquest front ample.

Un dels noms que sonen per encapçalar el projecte és el de Vicenç Vidal, senador autonòmic per MÉS a la darrera legislatura. Els darrers anys, Vidal ha demostrat amb escreix la importància de tenir una veu pròpia a Madrid, presentant iniciatives i defensant els interessos dels ciutadans illencs. A més, ha pogut teixir una xarxa de complicitats amb altres formacions polítiques que formaran part del projecte de Sumar, situant les Balears en el panorama polític de l'Estat espanyol. Així, l'opció de Vidal és una aposta més que raonable i lloable.

De Podem, tant a escala estatal com autonòmica, prefereixo no parlar-ne gaire. Sens dubte la formació ha de ser una peça clau del projecte Sumar. En tot cas, els resultats aconseguits el 28M només a Mallorca demostren que la formació no té un arrelament tan ample com Ara Més. La seva capacitat de negociació és reduïda i, en tot cas, s’hauria de poder acceptar, des d'una generositat recíproca entre formacions, el lideratge de l'ecosobiranisme a les Balears. Els hi va la possibilitat de supervivència com a formació referent de l’esquerra espanyola.

Sigui com vulgui, la confluència entre les forces progressistes illenques i les d'arreu de l'Estat espanyol no es pot plantejar exclusivament com un front per aturar l'extrema dreta. És a dir, cal generar il·lusió i esperança entre els votants amb una proposta positiva. Cal defensar un model d'estat alternatiu que situï les persones i els drets socials en el centre. Que lluiti per la igualtat i contra el canvi climàtic. Que reconegui les llengües i els drets de cada territori. Cal un projecte global que s'expressi amb força i alegria. En tot cas, contra l'amenaça de retrocés, ara cal sumar més.