algo de nubes
  • Màx: 20.5°
  • Mín: 10.84°
11°

Marga Prohens, prototipus de l’'enxufe' de tota la vida

Per les notícies de Diario de Mallorca hem sabut que Marga Prohens és pseudo funcionària a Cort, ja que la varen enxufar en temps del padrino Rodríguez. Ja s’havia fet famosa per, entre altres ocurrències i ganyotes, insultar la ministra Montero d’esser-ho per enxufe, o una altra grolleria pitjor, del seu marit, però després ha estat ella, qui ha col·locat el seu marit a Cort. En resum: insultar els contraris dels teus propis defectes, tot molt espanyol i moltíssim espanyol.

La carrera que ha seguit Prohens és el prototipus del pseudo funcionariat a Espanya. Primer t’enxufen amb qualsevol excusa, si en cal. Pels detalls no patiu, hi ha dotzenes de fórmules per a retorçar la llei fins que tengui pinta de normalitat, si bé no totes són intel·ligibles per a qui no tengui un màster en poca vergonya. I ja està, ja estam dedins, que era la cosa més important. Provisional, naturalment, que és allò que adesiara dura més. Per a embullar més es bota a una altra provisionalitat, a contractes d’obra i servei que s’acabaran quan s’acabi l’obra i servei, si és que algú sap de quina obra es tracta. O potser si la protagonista té poder i s’ha cansat de botar, el dia que acabaria la seva funció, el cap de personal “s’oblida” d’acomiadar-la i allà es queda, i passen anys i passen lustres...

Fins que un dia algú se n’adona que a aquell ajuntament un 90% dels pseudo funcionaris són provisionals, i potser no hi ha ningú al seu lloc, ja que tots van “de tres que n’agafen quatre”, per poder tornar arrere si s’apunten a unes oposicions com il faut i no les treuen. Per això en molts departaments enlloc de les odiades oposicions es fa concurs-oposició, on se valora molt la fase de concurs (de mèrits, diuen) i poc la d’oposició clàssica i lliure, que és allò de memoritzar un caramull de llibres.

El concurs és més “humà”, i seria més just si fos equànime i es valoràs efectivament la preparació específica comprovable que té l’aspirant, en relació al lloc en qüestió: carrera, experiència laboral, cursets, diplomes... Però un altre tema és valorar això mateix d’altres cent candidats que en puguin estar interessats, si és que interessa fer-ho públic, o ja basta que ho sàpiga l’enxufable.

A la pràctica, però, hi ha una (altra) trampa legal que és valorar com a “mèrit” els anys d’experiència en el treball, que finalment són els anys que ja has estat enxufat, òbviament sense cap mèrit. De fet si “tan bons” fossin per al lloc haurien pogut fer oposicions, però com tots ja sabem, les oposicions les carrega el diable, o ho sembla. És molt més pràctic que t’enxufin. No hi ha color. I encara per als llocs més “estratègics” es poden fer concursos dits “un traje a mida”: això és quan en els requisits apareixen habilitats estrambòtiques, com per exemple saber parlar en rus, que era requisit indispensable per anar a manipular vots a Argentina, en aquell famós cas Mapau.

En qualsevol cas, quan algú després de dir “Bon dia, Ajuntament” s’adona que allà tot Déu ha entrat per la porta falsa, cal regular la situació. Aleshores hom sol optar per aquests concurs-oposició a fi que qui més qui manco tregui “la seva plaça”. Si es fan oposicions de veres perilla que les tregui un desconegut, o pitjor “en dallò” que es dels esquerrassos i no convé gens. Un argument que solen repetir els agraciats és que per al primer enxufe ja varen fer oposicions, però tots saben que és mentida: varen fer una paròdia d’oposicions, que no és el mateix, ni hi té res a veure. Oposicions de funcionari de carrera és quan s’han anunciat a priori al bolletí oficial, amb un programa i requisits ben clars, tots els espanyols se n’han de poder assabentar i s’hi poden presentar, hi ha una primera llista d’admesos... i resumint molt, el dia d’autos cal competir amb desenes d’aspirants com tu per a una plaça. Pot fallar algun detall d’aquests, però si fallen tots, no te quedi cap dubte: no són oposicions, és un enxufe.

Un altre apartat que no sembla afectar Marga Prohens, però sí moltíssims altres casos, sobretot de l’època del padrino Rodríguez, o barruts anteriors, és que amb el “problema” del català, per dir-ho ras i curt: se’n torquen el cul. Així l’administració es va petant de gent que no domina el català, amb tota la gamma de causalitat: des dels que faran un esforç per aprendre’n, entre altres coses perquè els convé si volen superar la pròxima convocatòria, fins als que l’odien directament i t’obliguen a parlar en foraster a l’Administració. Un altre tipus de càncer de la nostra cultura.

Així, prop de 50 anys després de Franco, l’Administració encara ha de fer cursets, en hores de feina, per a què els enxufats puguin atendre en català, o al manco que puguin superar les pròximes proves. I si encara tenen un problema extraterrestre per atendre en català se’ls pot donar una pròrroga de dos anys, o lustres, per a què es vagin aclimatant, que tampoc no es cosa que es traumatitzin, i encara els haguem de posar un psicòleg a la seva disposició, en hores d’oficina, naturalment, si pot esser després del berenar...

Ja ho cantava l’enxufador major de Galícia, amb bombo i platerets: “Si no eres del PP, jodeté”.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Pere Llofriu, fa 10 mesos
Agraït pel comentari
Valoració:6menosmas
Per Joan de Palma, fa 10 mesos
Veritats com punys.
La dreta"española"no entén la democracia i així ens va.
Prohens Presidente,Deú ens guardi!!
Valoració:51menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente