«Som la quinta ciutat més insegura d'Espanya». Aquesta contundent declaració forma part d'una entrevista a Jaime Martínez, candidat del PP a l'Ajuntament de Palma, publicada recentment a Diario de Mallorca. La frase apareix contextualitzada dins la següent pregunta: Què necessita la Policia Local de Palma (PLP) per fer bé la seva feina? Aquí, assenyala que la seva primera mesura seria augmentar la plantilla del Cos amb 300 agents, i que la ciutat ha sofert un 30 per cent d'increment de la inseguretat. En el benentès que una resposta condensada en quatre línies no permet analitzar la previsió gestora del polític popular, voldria apuntar algunes succintes reflexions diguem-ne gastronòmiques:

—Els sibarites forans uniformats tenen molts restaurants per triar, ells ja han reservat totes les taules. De vegades hi ha sort i troben lloc per a una cadira «local». El menú, amb cafè sense puro —ja no està de moda— pot ser substituït per una medalleta lluent, i la «noblesa» directiva contenta. El fast food és una alternativa habitual per a la resta.

—Si destina 300 nous policies a la protecció de víctimes de violència de gènere (servei que també necessita millorar, i molt), aquestes dones serien les més protegides de l'Estat. Ara bé la PLP encara seguiria igual de malament. Els números no són sempre garantia de bona gestió.

—Hem de suposar (l’aspirant a batle no ho diu) que l'increment de la inseguretat es refereix a fets delictius. Aquesta competència és preferencial de l'Estat, no del municipi. Sí que és ver que, residualment, no hi sol haver inconvenient per menjar ossos, però no la popa. D’altra banda, parar i llevar taula també poden ser «invasions» de competències permeses als municipals. L’ambigüitat legal en l’assignació de tasques, i la determinació dels seus responsables facilita el desgavell.

—El concepte «seguretat» és molt ample. Cal entendre’l com un pastís a repartir que avui no som capaços d'oferir —sempre— en porcions individualitzades. Les viandes de luxe se solen servir en safates diferenciades, però les patates bullides són abocades normalment dins fonts grans, menjades a cullerades, i no resulta estrany veure colzades per triar-ne un bocí. Això és una síntesi -no del tot metafòrica- del model policial.

Tot el que no sigui reconstruir —no basta reorganitzar— la PLP, allargarà el fracàs del servei policial arrossegat. L’acció s’hauria d’enfocar a la cobertura de les necessitats de la ciutadania, que si no atén el Cos local, no cobreix ningú. Estam parlant, bàsicament, de trànsit i ordenances; civisme. Aquesta visió municipal hauria de ser la guia de futur per tractar d’apedaçar, i de moment conviure, amb l'arcaic i ineficient model policial espanyol. Però mentre els Ajuntaments no siguin capaços de centrar-se en les pròpies obligacions i d’exigir a l'Estat el compliment de les seves, les necessitats estaran (estan, de fet) mal ateses. Confiï que algun dia arribarà una organització capaç de millorar la prestació del servei policial, que hauria de ser també «bàsic i social ». Ben mirat, no som menys que altres territoris que sí que el tenen. Ja m'aniria bé que fos l'anunciat Cos de Guaita.