algo de nubes
  • Màx: 24°
  • Mín: 18°
18°

Ball de bot antirotlista

Per què ballam? No tenc una resposta d’antropòleg, que segurament dirà que la música i el ball són elements «naturals» a totes les societats, etc. Però sí que em puc demanar per què ballam ball de bot. Sense entrar a discutir què és tradicional i què no, el ball de bot, ball de pagès, o simplement, el ball és el conjunt de danses arrelades a la nostra illa, que tothom interpreta com a tals, independentment del seu origen. Parlam de cotes, jotes, fandangos, boleros i mateixes, i altres balls amb menor incidència, com la Balanguera, les contradanses o el Ball de l’Os.

Fent un repàs ràpid del ball, hi ha un consens generalitzat que el ball de bot es comença a perdre a principis del segle xx, quan es comença a popularitzar el ball d’aferrat, que són els valsos, masurques, pasdobles, etc. Curiosament, aquests balls es conserven al Principat dins els circuits del que s’anomena ball folk. És al voltant de l’Església, primer, i dels Coros y danzas de la Secció Femenina de la Falange, després, que es fa feina per conservar, allà on es troba en declivi, el ball de bot.

Aleshores trobam dos processos que acaben confluint a les places. Per una banda, a Palma, a l’entorn de l’Escola de Música i Danses, don Bartomeu Ensenyat fa una recopilació del punts de ball per alliberar-se dels balls muntats de les mostres dels Coros y danzas, i és d’aquest entorn que neixen les ballades populars a les places, acompanyat del sorgiment de conjunts musicals com Aliorna, Música Nostra, etc. Per l’altra, a Llevant encara eren vius aquests balls, però a les cases i a les festes privades, i gairebé en exclusiva s’hi ballaven cotes i mateixes. Aquests dos processos són, doncs, el motiu pel qual ballam ball de bot a la Mallorca del segle XXI.

Després d’aquest petit repàs històric, endinsem-nos allà on volem arribar amb aquest article: els rotlos –tot el que es digui dels rotlos s’ha d’entendre per a jotes i boleros, però serveix també per a les tirallongues dels fandangos. Dins l’imaginari de molta de gent, el ball de bot és un ball col·lectiu en què un grup de gent es posa en rotlo per ballar, fent els punts de qui comanda. Però ens hem de demanar: per què és així, això? Els rotlos són una bona manera d’ensenyar punts a alumnes novells, permet que tothom vegi què es fa a cada moment, i seguir el professor que fa la classe. Però, el ball de bot és un ball en rotlo? Personalment, tant com fer servir les rodetes és anar amb bicicleta o escriure a un full en blanc fent servir una pauta: discutible.

El ball de bot és, en origen, un ball de festeig. Ho ha de seguir sent? No necessàriament, però sí que demana complicitat entre la gent que balla, i aquesta complicitat, òbviament, no s’aconseguirà dins un rotlo de quinze, vint o més persones. I tot i que s’addueix que els rotlos democratitzen el ball jo els responc: parlem-ne. És més democràtica una plaça de vint parelles, on hi ha vint persones que decideixen què volen fer, cadascuna segons les capacitats de la parella, o una plaça amb dues persones comandant dos rotlos de vint? Jo tenc clara la meua tria. El problema, és clar, rau en el fet que no s’ensenya a ballar en parella, creant dependències personalistes cap als professors que, en alguns casos, gaudeixen de tenir un seguit d’acòlits que els ballen allò que fan.

Per sort, hi ha un ball que no ha caigut sota les urpes dels rotlos. Com si fos una relíquia de sant guardada gelosament pels seus custodis, les mateixes s’han mantengut, fins fa relativament poc, al marge de les masses, i només uns pocs en sabien ballar. Per sort, aquesta capsa de pandora s’ha obert i ara s’estan popularitzant gràcies a la ingent tasca de divulgació de les escoles de Llevant, i algunes de Palma que els han perdut la por i, certament, és un goig veure les places de tot el nostre país plenes de parelles ballant mateixes.

Tres apunts finals. Primer, aquesta crítica no es refereix als rotlos petits, de tres, quatre o cinc persones, que ben segur que s’entenen, que generalment solen ser o per ensenyar o simplement un grup de persones ben avengudes que els agrada ballar plegades, sense dirigismes ni personalismes. Segon, ha de quedar clar que aquesta crítica estètica no pot anar mai acompanyada d’una censura; que cadascú balli com vulgui, i amb qui vulgui, però siguem conscients de tot el que s’ha comentat abans. Tercer, no puc negar que hi ha un ball que demana el rotlo, com més gran millor: les Boleres Airoses, sense deixar de tenir en compte la seua lletra i que per ventura més d’un grup hauria de fer com Ramellets i revisar-la.

Després de tot aquest repàs, conclusions: professors, ensenyau a ballar en parella; novells, demanau de ballar a la gent que en sap de ballar en parella; veterans, animau als novells a ballar amb vosaltres, i balladors en general, no tengueu por de ballar en parella, de comandar i, sobretot, no alimenteu els rotlos gegants si veis que ja hi ha massa gent. Entre tots contribuirem a fer que el ball de bot no siga un ball de deu experts i noranta seguidors, sinó de cent balladors.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Mireia Torta, fa 9 mesos
Totalment d'acord! Trobo que en altres àmbits ja ens comanden prou i nosaltres seguim com xotets. Ens animo a tots plegats a empoderar-nos també a les places!
Valoració:0menosmas
Per Conxa González, fa 9 mesos
Totalment d'acord, un article ben clarificador!!
Valoració:0menosmas
Per Jaume, fa dervers d'un any
Molt bona reflexió. Enhorabona per l'article. tant de bo arribàs a molts balladors.
Valoració:8menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente