algo de nubes
  • Màx: 28°
  • Mín: 20°
20°

«Quin preciós rabeig de pau, m’ho compr!»

Avui hem anat a fer es cafetet al forn de veïnat, he deixat la meva sarrieta a una de les cadires a la taula on seim sempre i hem anat a demanar. I, com vos explicava la setmana passada, amb el local buit, una guarda de turistes ha entrat en tromba dirigint-se directament per seure a la taula de just devora la nostra, així que hem agafat els atapins i ens hem mogut de lloc. Els turistes, inexplicablement sobris, han aprofitat per moure’s, també, a la taula que acabàvem de deixar. Han tret el mòbil i han fet un senyor embús amb interminables comandes absurdes, tot a un volum molest.

Aquesta situació m’ha fet pensar que és justament el que ens passa des de fa massa temps: venen els estrangers (ens ha succeït amb els espanyols, els alemanys, els anglesos i ara amb els suecs), primer fan guetos, bravegen de les seves maneres emprenyadores, nosaltres reculam i es fan amb el nostre lloc. I no, no estic xerrant de la gent que ve i s’integra, estic parlant dels colons, tant econòmics com culturals. No ens enganyem, nosaltres som part d’aquest problema. Deixam fer, venem tot el que es pugui vendre i a poc a poc, cada un dels pocs racons que queden amb caràcter es va transformant en una peça estandarditzada d’una atracció d’un parc temàtic de gatera i casetes prefabricades. I què hem de fer?

Aman Nòlem (ell/això)

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Jordi, fa dervers d'un any
Hahahahahahahahahhahahahahahhahhahahahahahhaaa.....em pixo!
Valoració:1menosmas
Per Aman Nòlem, fa dervers d'un any
Gràcies a tu Joan. Crec que proposes un punt interessant.
Valoració:0menosmas
Per Joan, fa dervers d'un any
Aman, aquest " i què hem de fer?" és molt interessant, jo estic arribant a la resposta que fa anys he cercat, hem d'entrar dins la dimensió metafísica, on tot es pot resoldre d'altres formes. Per exemple, aquesta colonització de la què parles, aquest embús dins el forn, s`ha de viure com una prova per a l'esperit, per a la mansuetud, per la dignitat de fer silenci en unes condicions tan crítiques. Aquí podem sentir una certa expansió interior. Gràcies
Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente