Ho pensàvem perquè així ho defineix la Constitució del 1978, aquesta tan inamovible, tan intocable que no es pot modificar si no és per afavorir l’economia capitalista marcada pels gurús de la Unió Europea.

Hem viscut uns dies de vacances, de dijous a diumenge que ens han retornat a la infantesa viscuda el temps del franquisme. La televisió pública autonòmica, IB3, transmetent tots els esdeveniments tradicionals, processons, davallaments, encontres... la televisió pública estatal igualment, a més amb pel·lícules històriques com abans. No ‘La túnica sagrada’, sí ‘Ben-Hur’. I això que tenim un Gobierno «más progresista de la historia» a l’Estat i un director d’IB3 que se suposa d’esquerres! Francament, no sé quina diferència hi pot haver amb uns mitjans públics on governa o ha governat, les dretes.

Segurament les raons d’aquestes decisions són causades pel «respecte a les tradicions religioses, catòliques», com si no visquéssim en el segle XXI, amb una població diversa, de diferents procedències, de diferents religions, de creences plurals. Com si no hi hagués canals de televisió privats, pagats per l’Església que transmet la seva manera de pensar. Com si no haguéssim viscut el domini de la religió catòlica per damunt d’altres religions en els anys de la dictadura, ja sé que fa molts anys però també sé que perdura, i massa, el pensament retrògrad que el franquisme va injectar en gran part de la població.

Coneixem molt bé la força de les creences religioses en la mentalitat de les persones, vivim astorades les notícies de les agressions a Israel entrant la policia a les mesquites, just quan es retroben els musulmans en els dies del Ramadà. Veiem pels telenotícies les agressions que viuen els palestins, i també els israelians, amb els coets que han creuat d’un territori a un altre.

Sabem que esperonejar la gent amb grans discursos «inspirats per Déu» han fet exaltar moltes persones pacífiques cap a pràctiques violentes. Tenim present els discursos dels líders americans, del nord, Trump, del sud Bolsonaro, i tants altres, que han rebut la inspiració divina, segons ells, que els fa ser agressors d’aquells que no pensen com ells. Fins i tot ha arribat al Partit Popular mostrant-se en públic amb una predicadora evangelista.

El respecte cap a totes les religions i creences inclou també el respecte cap a aquelles persones que es defineixen com atees o agnòstiques que són precisament les que més han demostrat que saben què significa el terme respecte. No dic tolerància, perquè sembla que «toleres» a l’altre des d’una posició preeminent. Respecte és més contundent, més fàcil d’entendre, d’aplicar.

La democràcia és el sistema de convivència basat en el respecte a totes les persones, ideologies, creences, religions... És el millor dels que coneixem, convé que l’alimentem i el practiquem amb fermesa.