algo de nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 17°
21°

Putin, el megalòman i psicòpata de sempre

El primer degué esser el moneiot d’Odissea 2001 de Kubrick, qui va veure les extraordinàries possibilitats d’un fèmur ben agafat pel mànec, i de rebot les possibilitats del ballador esclafat al crani dels moneiots competidors per la bassa d’aigua. Val a dir, en honor del moneiot, que sa encara poca massa encefàlica segurament no li permetia distingir el bé del mal.

D’Alexandre Magne ja no podem dir el mateix, aquest sí que ja era Homo sapiens sense excuses, i segons els llibres d’història l’exemple de tots els exemples de la culminació de no sé què. Alguns diran que del súmmum de la conquesta humana, però... Qui li va manar d’anar a matar gent fins a les portes de la Índia, els déus de l’Olimp? La seva megalomania? En qualsevol cas, els pagesos de Pèrsia que serien assassinats, quina culpa tenien què els llibres d’història s’haguessin d’escriure així?

I el Cèsar (Gai Juli, l’autèntic), un altre que tal. Sí, va canviar el món i tot això, però... quants milers de gals i germànics foren assassinats per no entendre la jugada històrica? I ja que hi som, per què ho havien d’entendre? I si només volien viure tranquils, com els amics de l’Astèrix? És clar que no són hores de canviar la història, però afortunadament una minoria de demòcrates privilegiats podem dubtar que tot estàs tan divinament prescrit com ens ho pintaven a l’escola. El cert és que Cèsar, efectivament, va conquerir la Gàl·lia amb tot el mèrit a ús i costum de l’època. Tant que podria haver viscut de rendes de la glòria de general invicte, però no li bastava, es va estimar més donar un cop d’estat, rebentar la república i quedar-se de dictador vitalici (als espanyols els ha de sonar, aquesta pel·lícula). I així ho va fer, però tampoc no li va bastar, i volgué esser adorat...

Passarem ja a Napoleó, que si no, no ens bastarà el paper. Ací ja han passat coses importants, i modernes, com la Revolució Francesa, el punt d’inflexió en la història d’absolutistes megalòmans, psicòpates i canalles de tot tipus. Ni més ni pus que la revolució del poble per a una democràcia com il faut. Però és clar, ni les estructures, ni l’analfabetisme dels sans-culottes (com qui diu ‘morts de fam’) permeteren un canvi tranquil i lamentablement aquella revolució és més recordada pels desastres en general i la guillotina en particular. El més increïble, però, és que Napoleó va anar pujant graduació militar a base de sufocar aldarulls, freqüentment disparant contra els manifestants. En arribar a màxima autoritat se li va acudir d’exportar la Revolució Francesa a tota Europa, o vist altrament, a repartir la llibertat (la seva) a canonades. I tant li va agradar que es va auto coronar emperador.

Al segle XX encara hi ha megalòmans per na Bet i sa mare. Ho podem simbolitzar amb una trilogia increïble, que no sé si ha sortit enlloc més, però Hitler, Stalin i Franco poden estar ben bé al pòdium de dictadors genocides, triats com és costum en aquesta col·laboració per imperiosa necessitat d’abreujar, però res més enfora que intentar llevar mèrits als psicòpates de Cambodja, República Centreafricana, o els d’ahir mateix d’Amèrica del Sud. D’aquests megalòmans i psicòpates ja se n’ha parlat bastant, aleshores deixarem espai per al protagonista actual.

Putin és el successor de tot això, o almenys ha fet tot el que ha pogut per imitar-los, tot i que amb molta més mala sort, a part d’un fracàs militar i ridícul internacional que esperem dissuadeixi a futurs genocides, almenys a no sortir de les seves fronteres, i si pot esser que es morin abans de consolidar la dictadura dins. No és que Putin sigui menys psicòpata que els seleccionats, és que el món ha canviat, poc i no de la manera que molts voldríem, però suficient per a fer fracassar dictadors imperialistes anacrònics, de moment els que s’atreveixin a trastocar el mercat capitalista d’Occident, que ha resultat molt més productiu que les guerres.

Ja fa més d’un any de la invasió d’Ucraïna i el resultat actual no pot pus de patètic. A més televisat en directe i el que hem vist ha estat genocidi, destruir ciutats, deportació de nins, patiment infinit de la població civil, morts i més morts, exili, supervivents mutilats o tocats de per vida, ruïnes i més ruïnes que costarà milions i més milions durant dècades de patiment per tornar a esser una societat normal. Això a Ucraïna i finalment per a res, Rússia no tan sols no hi ha guanyat res, sinó que del desastre econòmic també n’estarà molts d’anys a recuperar-se’n.

Precisament que Rússia sigui una dictadura impedeix fer balanç de res, fins i tot està prohibit dir que la guerra és una guerra. Es tracta d’un suposat imperi militar –que finalment ha fet els ous en terra– però mai no ha tingut equivalent, ni prop fer-s’hi, en un benestar social, amb moltíssimes mancances en comparació a l’Europa moderna. Això abans de la guerra, que a més ha produït l’estampida de totes les grans empreses d’Occident, la prohibició d’exportar els seus productes i set caterves més de sancions comercials. No es veu a l’horitzó com i quan es resoldrà tot això. Amb Putin de cap (de fava) segur que no, i ja ha repetit que la seva millor ocurrència és usar l’arsenal nuclear, on s’hi gasten el que roben als sans-culottes.

El pitjor problema dels dictadors, quasi irresoluble, és com acaben i els substitueixen. Amb això sí que Franco en fou l’excepció, i amb mamballetes dels bisbes, la resta s’acosten més a com va acabar el Cèsar, que fou assassinat pels amics i coneguts, que sol esser el més beneficiós per a la resta de la humanitat. Idò segons les estadístiques... si jo fos Putin dormiria amb els dos ulls ben oberts.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.