algo de nubes
  • Màx: 30°
  • Mín: 22°
29°

Devaluar el català a Magisteri

El coneixement de la llengua per part de la població passa en bona part per l'ús que en facin aquells que serveixen com a model social. El respecte per la llengua diu molt també de la qualitat (democràtica, cívica, cultural, fins i tot ètica) dels països. I la manca de respecte sol anar associada a la manca de poder, i, sobretot, a la manca de voluntat de persistència. Així, els parlants de llengües minoritzades hem de sofrir usos de les nostres llengües respectives que mai no han de comportar els de llengües amb un ús social plenament normalitzat. Per posar-ne alguns exemples: mentre en una entrevista a ciutadans pel carrer qualsevol periodista d'IB3 (o de TV3, ai las!) canvia de llengua (mentre sigui al castellà) sense cap tipus de problema, a Tele5, TVE o La Sexta no s'entrevista ningú, dins les fronteres “nacionals” que no parli castellà. I, si s'entrevista algú de fora que no en parla i han de subtitular-lo o doblar-lo, el periodista de la televisió en qüestió mai no canvia de llengua. De la mateixa manera, es té prou cura que els presentadors de noticiaris o de magazins, en els mitjans de llengua consolidada, tenguin una dicció bona. Mai no s'adopta algú amb accent forani, sense capacitat per pronunciar correctament tots els sons de la llengua, etc. Tot plegat té a veure amb el respecte envers la llengua pròpia. Que pot anar de molt elevat a molt baix, segons quines siguin les circumstàncies sociolingüístiques.

Entre els professionals que se suposa que han de tenir un bon domini de la llengua hi comptam els mestres. A qualsevol país civilitzat, qui té alumnes al càrrec ha de parlar la llengua vehicular amb una correcció exquisida. La dicció ha de ser com la pròpia d'un parlant nadiu (cosa que no implica, per descomptat, que ho hagi de ser: només que, si no ho és, no s'ha de notar que no ho siga), amb pronúncia de tots els sons sense deixar-ne ni un de banda, amb adequació a les circumstàncies en què la llengua es faci servir, i tot l'etcètera de correcció que hom hi vulgui afegir.

En el cas de llengües en posició de minorització social, com és el cas del català, els professionals de l'Educació només poden tenir un domini correcte de la llengua si s'hi inverteixen molts esforços. En una societat amb unes normes d'ús que tendeixen a devaluar el pes social de la llengua, amb un consum cultural de vegades minoritzat i reduït en la llengua del país, amb uns referents que generalment solen ser exteriors, mancat d'un star-system propi, abocat a la marginalitat, només actuacions correctores de gran abast poden capacitar els futurs ensenyants en qüestió de llengua i posar-los al nivell pertinent. Vull dir, al cap i a la fi, que amb uns horaris de llengua catalana semblants als que hi hagi de castellà, posem per cas, resulta del tot impossible capacitar els mestres com pertoca. Si al castellà s'hi dediquen (m'ho invent) trenta crèdits, al català se n'hi haurien de dedicar (també m'ho invent, però en la comparativa trob que és correcte) vuitanta o noranta. Això, suposant que tota la resta de matèries s'imparteixin en llengua catalana (cosa que sovent no ocorre ni tan sols a les Facultats d'Educació).

El Ministeri d'Universitats, en contra del que es requeriria, emperò, ha decidit reduir l'horari d'ensenyament-aprenentatge de la llengua catalana a les facultats d'Educació. Per treure's el títol de mestre, no farà falta haver d'estudiar tant de català com fins ara. I no precisament perquè la situació social de la llengua hagi millorat, sinó ben al contrari. Avui, en qualsevol cas, s'hauria d'eixamplar el temps d'aprenentatge de la llengua catalana. Però no, el ministeri ha decidit reduir-lo. Per decret. Tot siga dit de passada, el ministre d'Universitats, en el “govern més progressista de la Història”, és Joan Subirats, dels anomenats Comuns, socis catalans de Podem. Va substituir Manuel Castells al capdavant del ministeri, quan el demògraf ho va deixar per motius de salut. No es pot al·legar, per tant, desconeixement del país ni de les seues necessitats formatives. La reducció de l'horari de Llengua Catalana a Magisteri ha estat, doncs, fet plenament a consciència.

Davant aquest fet, podríem esperar que hi hagués un grapat d'associacions, col·legis professionals, oenagès diverses, sindicats, etc, plantant cara davant el desficaci. Idò no: que tengui notícia, a dia d'avui, només la Plataforma per la Llengua ha emprès mesures per intentar revertir el decret ministerial. On són les associacions de mestres, protestant per aquesta reducció de l'horari de català a Magisteri? Què en diuen els sindicats de l'Educació? I els creadors d'opinió amb un mínim de consciència lingüística? I les associacions de mares i pares? Vull pensar que encara som a temps d'aturar-ho.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Opinador, fa dervers d'un any
Lógico. 600 millones de hablantes de español es un mercado más amplio que solo catalán. El idioma en este caso es un medio no un fin
Valoració:-5menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente