«Necessitam cohesionar el país», deia fa tres mesos a l’article «Puta Espanya i… puta Palma?». Més aviat ho matisaria. Sí que és ver que necessitam cohesionar el país, però per això necessitam un país vertebrat territorialment. Fent voltes a aquest assumpte hi ha tres idees que em ronden pel cap, i que crec que ajudarien, en certa forma, a la progressiva eliminació de la desconeixença entre Ciutat i Fora.
1) Erasmus intern o programa d’intercanvi. En acabar l’educació obligatòria ens trobam davant de casos sonats com (anècdota verídica) gent de l’Arenal que creu que pot anar caminant de Sineu a Muro perquè són deu minuts a peu, o de gent d’Artà que no ha vist més Palma que la Sala Augusta i l’Estació Intermodal. Són, en tots dos casos, exemples de la desconnexió abans esmentada. És per això que la primera proposta és un programa d’intercanvi entre els estudiants (per exemple, de batxillerat) d’instituts de la part forana i de Ciutat.
Som conscient de les dificultats que això implica, però s’ha demostrat que els programes d’intercanvi reforcen el sentiment de pertànyer a una comunitat compartida. Per posar un exemple que em va contar l’estimat amic Marc Ordinas, de Felanitx, a Finlàndia existeix un projecte similar entre els estudiants d’Helsinki (un quart de la població finlandesa hi viu) i de la resta del país. Tot i això, aquest programa ha d’anar acompanyat d’una escola mallorquina forta, capaç d’aplicar una mínima immersió lingüística (i, per tant, nacional).
2) Descentralització institucional. Si començam per la institució principal de govern del nostre país, el Consell de Mallorca, podem veure que tots els departaments es troben a la capital. Això genera una concentració de serveis a Palma nociva per a la salut del nostre país (i de qualsevol). Davant aquesta situació, hem d’evitar repetir els errors de l’Estat que ens oprimeix, que concentra fins i tot les seus de les forces navals i dels instituts marítims a Madrid, ciutat coneguda per la seua gran tradició naval.
La proposta rau a traslladar diversos departaments a altres viles i ciutats de l’illa, amb la intenció d’esponjar l’administració territorialment. Això, lligat a la possibilitat de realitzar més tràmits telemàticament, o en forma de finestra única, distribuiria per tota Mallorca la classe funcionarial, que no necessàriament s’hauria de traslladar cada dia a Ciutat a fer-hi feina. Aquesta proposta, a més, podria ser extensiva a altres institucions, com per exemple la UIB: quina bona cosa seria situar la facultat de Ciències de la Mar al Murterar, a Alcúdia, o la de Belles Arts (100 % pública) a Felanitx.
3) Transport públic ambiciós i de qualitat. Aquesta proposta, i qualsevol que es faci en aquest sentit, no pot venir tota sola; s’ha d’acompanyar d’una xarxa potent de transport públic que permeti desplaçar-se per tota l’illa sense necessitat de cotxe. Defensar ampliar carreteres, encara que siga per un suposat criteri de «seguretat», és com defensar fer carbó a les sitges o calç als forns de calç: un endarreriment social i ecològic de dimensions estratosfèriques. El futur, i això ho hauria de defensar qualsevol persona amb un mínim de coherència ideològica independentment de la seua opció política, passa per una xarxa de transport públic ambiciosa, amb visió de futur però versàtil.
És interessant, per això, la proposta d’Andrés Seguí i la seua plataforma Mobilitat Mallorca, que planifica una xarxa de trens, tramvies i busos capaços de cobrir les necessitats de transport dels mallorquins, i adaptable amb el pas del temps. No es tracta de recuperar les línies de tren que hi havia abans a Mallorca, sinó de projectar-ne de noves amb el mateix esperit: moure’s per l’illa sense haver de menester el cotxe, de forma eficient.
Aquestes tres propostes no són res més que això: propostes. No és un recull exhaustiu, no és un programa polític ni són la panacea que salvarà el país. Són tres idees per començar a construir una Mallorca vertebrada nacionalment, on els ciutadans no visquin d’esquenes els uns amb els altres, sinó amb la consciència de formar part d’aquest país nostre que, tot i que alguns defensam i coneixem, per desgràcia hi viu gent que no sap situar Deià, o Son Gotleu, a un mapa.
