nubes dispersas
  • Màx: 24°
  • Mín: 16°
23°

El pres Rafel Puiggròs Rosselló (i V)

«El cas està ple d'irregularitats, em varen fer un vestit a mida». Dotze anys de cursa judicial ha transitat José Ranea, sotsinspector dels Mossos d'Esquadra, fins que no ha pogut emetre aquest titular al digital eixdiari.Cat. L'entrevista deixa una altra sentència: «Els que vigilaven les pomes podrides eren pomes podrides». Ranea ho resumeix amb una paraula: «calvari». Detenció, escarni, pèrdua de salut, presó, carrera professional truncada i la mort de la seva parella, completen el dibuix. Potser que el nostre Rafel s'hi sent reflectit i pensi el mateix. Fa uns mesos va escriure una carta oberta als seus éssers estimats, en què els expressava el seu dolor pel que «ell» els feia passar. La privació de llibertat li impedia fer de pare, amic i parella. Finalment, dedicava unes paraules als qui denominava els seus botxins, els quals hores d'ara, en anar aflorant la veritat, es poden considerar víctimes «amb papers».

Escriure aquest tipus de cartes no és cap novetat. A la primera dels centenars que va escriure un altre pres, Jaume Serra i Cardell, a la seva esposa, Maria Esteva Llompart, abans que el matassin l’11 de març de 1936 al fortí d’Illetes, Jaume de Can Cuca ja demanava perdó a l’esposa, Maria, i a la resta de la família per la seva absència.

Hem de ser realistes: la coherència documental del procés és notable. Malgrat que no s'ha de perdre l'esperança, les dificultats processals i el seu àmbit temporal deixen entreveure que, en cas que la revisió del cas arribi a una resolució satisfactòria, no serà a temps d'evitar dies de presó. Dit això, i precisament per això, les circumstàncies que enrevolten el procés justifiquen sobradament la reconsideració de la situació penitenciària d'en Rafel. Ha d'existir qualque manera que li permeti complir a Mallorca, a prop de la seva gent, «l'injust» temps que li queda de condemna. Si el tancaren preventivament tres mesos a Palma, no deu ser tan difícil arribar a aquesta solució pal·liativa de tant de patiment innecessari. Endurir el càstig no el farà més just i s'hauria d'explorar algun benefici penitenciari que doni sentit a l'esperit constitucional de reeducació i reinserció social dels condemnats.

Tancarem, provisionalment, aquesta sèrie d'articles, en què he intentat explicar la situació del meu company des de vessants diferents. És clar que l'el·lipsi planeja en moltes de les meves línies. Apel·laré a la llei de tancament (mai més ben dit) perquè completeu individualment el que seria massa agosarat per part meva afirmar, aprofitant la valentia de qui em deixa expressar. Si més no, probablement coincidiré amb les vostres conclusions.

Hi ha sumaris infinits que justifiquen, emparats pel dret processal i penitenciari, la llarga presència d'en Rafel al mòdul 13 de la presó de Castelló, però el pes del paper no garanteix que la tinta no estigui contaminada. Ell no la demanarà, però moltes veus clamam en nom seu una mica de compassió.

Afegitó: arribarà el dia en què en Robert contarà als seus fill que un dia es pensà que els avis se separaven. N’Angie, sa mare, preparava una maleta dins la qual fins i tot posà el pijama d’en Rafel, son pare. En Robert es posà a plorar i ella li hagué d’explicar que mai en la vida no havien estat tan units. A la nit, el ja pres Rafel Puiggròs Rosselló, mirant la maleta, començà a esperar «justícia».

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Catalina, fa dervers d'un any
Es veritat que derrera tot aixo hi ha molt de patiment, tant per ell, acusat amb mentides con per sa familia
Valoració:2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente