cielo claro
  • Màx: 29°
  • Mín: 19°
27°

El 8 de març ha de ser cada dia

Ha passat la setmana del vuit de març, multituds d’actes s’han anat celebrant arreu de les quatre illes nostres. Des de manifestacions artístiques diverses, representacions teatrals, exposicions, concerts musicals, actes commemoratius, repartiment de premis, i un llarg etcètera que s’ha publicitat. També concentracions i manifestacions. Durant tot el mes de març encara hi ha actes, uns institucionals altres de les entitats i associacions feministes.

Ha passat la data del vuit, però allò que significa, el dia internacional de les dones, totes, diverses, com ho és la societat, les comunitats humanes, crec que hem de reivindicar i plantejar que ha de ser cada dia, cada dia, durant tot l’any. I direu, per què? Per moltes raons, que no entren en contradicció amb altres commemoracions.

Perquè continua el patriarcat amb força i aquesta ideologia, aquesta manera de pensar tan arrelada en tantes mentalitats, és la que manté els estereotips que diuen que les nines són més guapes, més bufones, si van de rosa i els nins tenen el seu color, el cel. Com si en el naixement ja s’han de marcar les diferències que orientin l’educació, la formació posterior.

És la manera d’entendre les relacions sentimentals, el patriarcat, en el sentit que el mascle, l’home, domina sobre la femella, la dona, en molts aspectes. No tan sols en l'econòmic, que també, depenent de qui duu els euros a la família, però no tan sols, això és a les relacions afectives, sexuals, amoroses, segons el patriarcat, hi ha d’haver domini, decisió, saber-ne més que l’altra... en una paraula, no entén de respecte mutu, d’escoltar i aprendre junts, sense por, sense vergonya, sense «això s’ha fet sempre així...» No diguem d’aquells que obliguen, menyspreen, amb violència, i acaben amb una galtada o una pallissa si no fas el que jo vull.

El patriarcat és la manera de relacionar-se també, fora de les relacions d’afecte, senzillament a la feina, al club esportiu, a l’associació de veïnats, de mares i pares, d’entitats ecologistes, esportives, on allò que domina és l’opinió dels homes, perquè en saben més, o quan parla una dona i diu coses assenyades, quasi immediatament ho repeteix amb més èmfasi un company i sembla que és qui ho ha dit primer...

El patriarcat, el masclisme, també és fer aquests acudits, tan graciosos!, sobre l’auge del feminisme, dient que ara ells perden presència, que les dones volen dominar, anar per endavant en tot, trepitjar, quan estan definint això mateix que fan, o voldrien fer ells, i avisen de la possible «amenaça» de perdre aquesta iniciativa...

El patriarcat és ben present al nostre entorn, domina les campanyes publicitàries per comprar cotxes, o perfums, o... qualsevol objecte que mostra persones esculturals com a reclam d’allò que has de comprar per «ser feliç».

En una paraula, també és ben present en aquelles formacions polítiques que usen les eines de la democràcia, la representació electoral, ocupar càrrecs electes a les diferents institucions com a altaveus de les seves propostes de retallar drets humans, drets de la ciutadania si ells arriben a governar. I ho fan, allà on han aconseguit tenir Conselleries autonòmiques, tancant serveis públics cap a les dones que més pateixen la desigualtat, les violències masclistes.

Per això, el vuit de març ha de ser cada dia per a nosaltres. Perquè a més d’haver sortit als carrers a manifestar-nos, a mostrar la nostra lluita feminista, el vuit de març és la commemoració que diu clarament que el 52% de la població mundial, sigui de l’indret que sigui dins el planeta, som persones que tenim tots els drets, els drets humans reconeguts des del 1948, i volem gaudir-los, no volem més retalls, més violències, més menyspreus.

El vuit de març ha de ser cada dia, és la meva proposta que sé ben cert és compartida per moltes persones feministes.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.