Ser mosca collonera és afeccionar-se a parlar malament dels altres, insultar o intentar riure-se'n tenint raó o no, la majoria de vegades no en tenen. Sol anar impregnat als gens dretans. Existeixen connexions neuronals que segueixen aquesta ruta cap al cervell. Llavors un pot estar a prop del centre sense voler o estar més a la dreta de la que és extrema. Això li ha passat a un tal Feijóo que aspira a instal·lar-se a la Moncloa i quan el president del Govern Sánchez ha retret al president de Ferrovial els doblers que havia fet a Espanya i que ara se'n volgués endur la seu als Països Baixos, tot d'una ha sortit a la palestra Feijóo, per dir que Sánchez havia insultat el president de Ferrovial, que això no es fa i que actuant d'aquesta manera hi hauria altres empreses que se n'anirien a tributar a altres països. Que si ell comandàs no ho faria, i ja se sap, que si ell comandava tot aniria millor. Clar, el que no diu és que tot aniria millor per a Ferrovial i per a altres grans empresaris, que és per als quals governa la dreta, o té impregnada de les connexions neuronals. No hi poden fer més. És com una malaltia mental. I ja se sap, la sanitat pública encara no té possibles per alimentar els psiquiatres. Per això la gent es conforma enviant-la als psicòlegs, així sembla que el mal és més lleu. Avui, dissabte, 4 de març era a veure jugar un partit entre cadets, un equip de Mallorca contra un equip de Menorca. Els cadets tenen entre 14 i 15 anys, però estan ben ensenyats pels de primera i segona divisió, aquests que tot el temps s'envesteixen quan dos van a una pilota, de tal manera que semblen assalts de combats de boxa, sempre n'acaba un o tots dos per terra, algun amb un o diversos cops al cap o a alguna part del cos, clar, boxegen sense guants i amb el colze, en això s'ha convertit el futbol, i crec que ja ho tenen a la seva agenda, els entrenadors. Doncs dos jugadors, un de cada equip, perseguien una pilota i un ha tirat l'altre en terra, amb tan mala sort que ha quedat estès sobre la gespa, però a causa de l'empenta, el jugador empès deu haver enviat alguna mala salutació a l'empentador. El jugador que estava estès en terra, gemegava perquè tenia molt de mal a una costella. Ha estat atès i la persona que atenia el jugador ha demanat a l'entrenador que preparàs el canvi, que no podria continuar el jugador que estava lesionat. Aquesta operació ha durat uns cinc minuts i tot el temps, l'àrbitre es trobava a devers un metre del jugador ferit amb la targeta vermella a les mans. Quan el jugador ha aconseguit aixecar-se ajudat per dues persones i ha quedat dret, però quasi agenollat, l'àrbitre ha aixecat el braç de la mà que tenia la targeta vermella i l'ha mostrada al jugador ferit apuntant amb la targeta cap als niguls. Quina poca traça o quina pocavergonya! Els pares han hagut d'agafar el seu fill, posar-lo dins un cotxe i cap a l'hospital s'ha dit. Ho havíeu vist mai? La targeta vermella ha semblat esser un passaport cap a l'hospital. És allò de "banyut i pagar el beure". Una topada on et lesionen greument i l'àrbitre et treu targeta, com si volgués alliberar-te de jugar en els pròxims partits, ja que estaràs lesionat. S'haurà de mirar bé què posa a l'acta el pocavergonya que l'ha tret defora. Com arriben a esser àrbitres aquests personatges? Això d'agradar tant jutjar, acusar i castigar els altres crec que és una vertadera malaltia mental desconeguda. D'aquelles que diuen rara, no perquè hi hagi pocs casos, sinó perquè és molt desconeguda i no s'envia ningú a rehabilitació per aquesta causa. I gràcies a aquesta malaltia es mantenen en antena diferents programes televisius on hi ha molts malalts d'aquests que només es troben bé acusant els altres... i com més acusen més s'envalenteixen.

Sobre l'àrbitre en qüestió he pogut saber, ja que des de la grada no es podia saber res més, que tot el temps que ha estat dret mirant-se la feta, devora el lesionat, el qual pensava era que estava fent comèdia, perquè li deia que s'aixecàs. El jugador plorava de mal i tenia els ulls tancats i l'àrbitre que li deia que li obrís els ulls, que el miràs i que li trauria targeta vermella. És molt gros allà on es pot arribar amb l'estupidesa de tenir poder. Des de la grada es cridava a l'àrbitre intentant fer-lo raonar i aquest que es veu que només pensava que quan s'aixecàs el jugador se'l carregaria i demostraria al jugador, als dos equips i als espectadors que ell era el que comandava. Com així s'ha caigut tan baix? I a quins programes em referia amb allò d'acusar sense tenir raó qui sigui, i serà millor col·laborador quan siguis capaç, d'acusar més persones, són els programes, majoritàriament de Telecinco que es dediquen a acusar personatges que acudeixen als xous d'impacte corresponents com 'Supervivientes', i que volen que els que més han de continuar allà sense ser expulsats han de ser els més "folloners", els que creïn més conflictes, perquè els conflictes són els que mantenen l'audiència, i l'audiència manté la publicitat i la publicitat manté les cadenes corresponents. També a programes com 'Sálvame', que fins i tot s'acusen entre ells i com les acusacions més grosses siguin, millor, és a dir, el món al revés.