Joan Lladonet
Joan Lladonet

Menys desitjos i més accions destinades a millorar l’entorn

Joan Lladonet08/01/23 12:28
TW
2

Fa mal temps, però no vol ploure. El món va ben ple… ple de desitjos. Alguns es compliran. Això sol passar. S’anirà buidant a mesura que avanci l’any. Per la televisió anuncien que comencen a llevar la decoració nadalenca. Aquí, a la capital, encara ens queda una dotzena de dies més de festa, encara que ja estiguin a punt d’obrir les escoles. Els que llancen bombes no han estat capaços d’aturar la matança i la destrucció ni tan sols en temps d’hipòcrites. Uns diuen que els altres són els culpables. Sempre són els altres els culpables. Són pocs els qui estiguin preparats per assumir responsabilitats. Sempre són els altres els qui ho fan malament. Sempre són els altres els qui no saben res. De tant en tant, la vida dóna una de les seves lliçons inesperades i algú aprèn. Van passant els dies i van passant. Es veu que no hi ha bròquil infinit. Mentre això passa continua havent-hi gent pel carrer amb la mirada cap abaix i sostenint l’aparell amb les mans i manipulant-lo. La jugueta del segle XXI continua en la seva vigència. És la teta dels infants. Els infants fan bonda si tenen aquesta jugueta, però també aprenen el que no haurien d’haver après. Si no és així, què fa un infant de sis anyets disparant amb una pistola contra la seva mestra? Com ha après a fer-ho? D’on surt la pistola i per què la té aquest ninet? Alguns adults es posaran a investigar-ho. Sempre hi ha algú que investiga perquè els altres estiguin millor. Llàstima que n’hi ha que ho fan per aconseguir que d’altres estiguin pitjor. Aquesta és una de les paradoxes de la vida. I aquesta paradoxa no la resoldrà el 2023. L’únic cert és que el 2023 avança cap al 2024 i no ens entemerem i ja hi serem. Que les lliçons de la vida siguin les que desitjau i si cadascú fa una misèria d’acció per millorar la vida del seu entorn, tots hi sortirem guanyant.

Ara escriuré una sèrie de titulars que demostren els desitjos que n’hi ha que tenen perquè els vagi malament a uns altres. Un mosso independentista ha hagut de recórrer al micromecenatge per poder defensar-se de l’assetjament d’altres mossos unionistes. Queda clar que l’espanyolisme interpreta l’independentisme com a separatisme i l’unionisme com a cosa bona que fa que Espanya sigui campiona. Ja se sap les ganes que hi ha que es guanyin campionats. I aquest campionat no té final. Vos escriuré una sèrie de titulars de la notícia. Una cosa positiva és que el micromecenatge ha aconseguit l’objectiu que era de 30.000 euros. Ja sabeu, alguna petita acció per millorar l’entorn. “El govern català no li vol pagar el sou a un mosso d'esquadra per ser independentista”, “S’agreuja el calvari d’un mosso independentista per l’assetjament d’una excaporal ultraunionista”, “Albert Donaire denuncia Imma Alcolea davant dels mossos perquè l’excaporal espanyolista li organitza un espectacle al mig de l’Espai Gironès” “El líder de Mossos per la República denuncia assetjaments i intimidacions”, “Imma Alcolea hi torna amb una nova denúncia i Albert Donaire alerta que és falsa”. No he volgut posar més explicacions perquè aclarir aquest cas ocupa l’espai de quatre o cinc articles.

I ara parlarem de política espanyola i especialment de les ajudes que arriben d’Europa per a l’agricultura: Andalusia encapçala de llarg la distribució que el govern espanyol fa de les ajudes de la Política Agrària Comuna (PAC), les ajudes agrícoles més importants de la Unió Europea. Durant el 2022 el ministeri d’Agricultura espanyol ha fet d’intermediari i ha repartit a les diferents comunitats autònomes 4.037.986.331,713 euros en forma d’ajudes directes als agricultors.

D’aquests més de 4 mil milions d’euros, Andalusia n’ha rebut 1.225.574.399, el 30,35% del total. És, de llarg, la comunitat autònoma que més doblers ha rebut i la segueixen Castella i Lleó, amb 793.733.560 euros (19,6%), Castella-la Manxa, amb 498.931.054 euros (12,3%) i Extremadura, amb 364.521.789 euros (9%). Cal anar fins a la sisena posició per trobar un territori català, en aquest cas el Principat. El 2022 varen arribar 209.103.592 euros, el 5,17% de l’import total.

El País Valencià és el desè territori en doblers europeus que ha repartit el govern espanyol. Els camperols valencians en conjunt varen rebre 68.940.628 euros, l’1,7% del total. Al final de tota la llista hi ha les Illes, on varen arribar 23.119.709 euros, només el 0,57% de la quantitat total. En conjunt, el Principat, el País Valencià i les Illes sumen 301.163.930 euros rebuts, el 7,46% del total. Arribarà un moment que els espanyolistes hauran de recordar que Catalunya també existeix i els independentistes refermar-se que sense aquesta dependència es viuria molt millor.

+ Vist
+ Comentat