Els jutges que es pensen que són Déu i exigeixen comandar per sobre dels parlaments, els que s’atorguen bul·la per a fer la punyeta als presidents catalans, els que imposen el Dios-patria-rey per damunt la democràcia... aquests seran el primers jutjats, i sentenciats, i ja feim tard: cap a l’infern de cap.
Els polítics que ho són per servir-se de la res publica, demagogs que sota el lema ‘lo millor pes poble’ només estan per al benefici propi, per prosperar ells per sobre totes les coses, per acaramullar doblers o més poder. Els que acusen als contraris de les seves dolenties, els segons jutjats: cap a l’infern de cap.
Menció especial per als de Ciudadanos, que varen començar presentant-se com a de centre esquerra i els va faltar temps per alienar-se amb els fatxes. Això ja mereix posar-los dins l’olla del berenar de negres dels tebeos.
Els reis de mel i sucre que s’amaguen darrera l’aparell repressiu, que no volen transparència als seus comptes, que tenen un caramull de reales sitios i encara han d’usurpar Marivent per a una setmana d’estar-s’hi mal a ple, que en cas de litigi es posicionen contra Catalunya, i sobretot els que, a ús i costum del Borbons, han d’acabar exiliats amb els moros, doncs que es quedin també amb els dimonis dels moros.
Els forasters que no poden pair els costums balears i que només usen les Illes com a colònia d’ultramar. Els promotors del bilingüisme per rebentar el català. Els trolls amb beneitònim mutant que necessiten rebentar el treball dels altres per fer-se notar, això... barco de requilla.
El cabró de l’any: Putin. Si l’anticrist, o el príncep de les tenebres, o el dimoni més repugnant de tots els dimonis existeix, ha d’esser ell. Tot el sofriment que ha provocat als ucraïnesos, i als mateixos russos, que ho pateixi ell mateix, però en vida, no fos cosa que Lo Jorn del Judici acabi en un no-res.
Els violadors amb premeditació i ganes, especialment els que actuen en manada, més especialment els que s’atreveixen amb menors, sense oblidar els capellans pederastes. A aquests els prendrà el príncep dels Pudents pel seu compte i els ficarà un garrot dins el cul, i amb aquest garrot posat vagaran eternament, per l’infern naturalment.
I els que s’han escapolit d’aquesta llista perquè no hi caben, però ells ho saben, que són dolents, també: cap a l’infern de cap.
A l’altra banda hi enviaran els jutges que imparteixen justícia sensu stricto en vida: cega, imparcial i igual per a tothom, els pocs que s’atreveixen a defensar els dèbils de la dictadura dels poderosos, els poquíssims que són tan valents per denunciar els ocupes del Tribunal Constitucional: benaventurats que posseïu el regne que Déu us ha aparellat.
Els polítics que s’hi han fet per a millorar el món que s’han trobat, per a servir al poble, que mai no han tocat un euro que no els pertoca, que es prenen seriosament la sostenibilitat del planeta i el benestar dels que els han votat, dels altres i dels treballadors més desfavorits. Els que quan veuen que el seu temps ha passat donen el relleu als més joves. Els que en cas de veure’s immersos en un conflicte dimiteixen... benaventurats que posseïu el regne que Déu us ha aparellat.
Els reis... (!?)
Els que han dedicat bona part de sa vida, amb el seu voluntariat, a millorar la societat, adesiara en detriment del benefici personal, els que han lluitat pacíficament per a millorar el seu país, la seva tribu, el seu poble, la seva comunitat. Menció especial per als que s’han dedicat al voluntariat en els sectors més necessitats i de poca repercussió: benaventurats que posseïu el regne que Déu us ha aparellat.
Els joves valents que eren els futurs capdavanters de la tribu, però quedaren pel camí víctimes de la repressió del poder establert. Aquests ja hi són, als camps Elisis.
I per a tots els homes, dones, i no adscrits, de bona voluntat: pau en la terra, la vida més llarga possible amb bona salut, i tot esperant que Lo Jorn del Judici no passi d’esser una broma: molts d’anys!
