Estrany contagi lacrimal es produí entre un fiscal i un edifici vell a l’avinguda de Sant Ferran, que les va veure caure de dos colors. Les blaves, per la veritat surada i les negres, de la maldat vençuda i aflorada. La doble dignitat innata dels càrrecs polítics elegits, bé per la posició que ocupen, bé per la seva condició humana, ha de condicionar especialment les seves actuacions institucionals o públiques, i en aquesta ocasió no ho han fet. Els darrers dies, hem assistit al final d'un insòlit escenari judicial, en el qual, entre altres persones, hi havia policies locals i comandaments del cos municipal de Palma que han passat molts anys de calvari immerescut. No cal repetir l'angoixa que vaig intentar explicar, per exemple, a l'article «El gueto sense morts» publicat a aquest diari, però sí que m'agradaria destacar-ne un aspecte col·lateral o, potser no tant, d'aquesta dècada de transfusió de mentides per sang: el menfotisme institucional.

Molts agents de la policia local i alguns comandaments foren enviats al virtual tanatori civil de Son Valentí. Fins i tot, un excap del cos i víctima d’aquest vodevil fou depurat —verbalment— per «corrupte» en la primera manifestació pública que va fer el Sr. Hila instants després que fos nomenat batlle i, per extensió, cap de policia l’any 2015. Aquesta «ficció» del títol de cap del cos heretada pel Sr. Noguera, la Sra. Pastor s'encarregà —amb les seves accions— de desmentir-la dia a dia. «No sé» ben bé perquè, però per les escales de Sant Ferran no aturaven de redolar companys. La primera legislatura (de 2015-2019) «la cacera al corrupte» va justificar el pitjor quadrienni de gestió tècnica i política que ha conegut la policia local de Palma, i que encara ara pateix la ciutadania amb un servei penós, evidenciat fins i tot sindicalment.

Avui, en el cas reconegut com a «fracàs total de l’Administració de justícia», han absolt moltes persones —policies inclosos—, i no per manca de proves, sinó perquè s'ha provat incontestablement que ho són, d’innocents. D’aquestes n’hi ha de jubilades i d’altres que estan en actiu. Els darrers dies hem sentit veus exigir als polítics municipals de la plaça de Cort que demanin perdó als companys humiliats. Ara ja es comencen a demanar dimissions. Solidaritzat amb qualsevol petició relacionada, gir la mirada cap a Sant Ferran, lloc on resideix el vertader poder polític, que dirigeix el Cos i el departament de comunicació, encapçalat per la Sra. Adrover i el seu equip. Entre les víctimes de Sant Ferran, n’hi ha que se n’han anat a ca seva «nets» i jubilats, d’altres policies també «nets» són rebuts amb esfereïdora indiferència. Tenen assegurat el buit socioprofessional, en són experts. Ni una sola paraula —ni tan sols per vergonya— ni declaració institucional de suport als supervivents del patiment que, amb la rosa o l’alfabeguera a la mà, la vostra gestió agreuja i agreujà. Qualque paupèrrim enllaç a xarxes socials sense «embrutar-se» gens ni mica les mans, i això és tot. Fets tan greus etiquetats com un «aquí no ha passat res» amb una esgarrifosa manca de sensibilitat, encara que fos de cara a la galeria. Mestres i mestresses del menfotisme.

Primers pisos (polítics) de Cort i de Sant Ferran, aquest comportament envers els vostres innocents subordinats, treballadors, companys de feina amb altres funcions, o com els vulgueu dir, és indigne. No us mereixeu les dones ni els homes a qui comandau. Rectificau, partiu, i pel bé de la policia i els ciutadans de Palma, no torneu.

Afegitó adreçat als sindicats: podríeu, per favor, tots plegats, convocar un minut d’aplaudiment a la plaça de Cort en homenatge als companys convertits en víctimes? Seria una bona acció de suport per ajudar-los a recuperar-se: estan ben fotuts.