El passat 2 de desembre, a les 19 hores, tengué lloc, a la llibreria Lluna de Palma, la tertúlia dedicada al poemari El canvi (Edicions Món de llibres, 2022) de M. Magdalena Gelabert i Miró, organitzada per Àngels Cardona, Maria Victòria Secall i Maria Barceló.
Abans de començar la tertúlia, projectàrem el vídeo «Tu seràs vida». El canvi, d’on s’han extret els versos de «Tu seràs vida», «és una convidada a conèixer on s'amaguen els nostres instints, els dubtes, els desitjos, les passions o els desafiaments» del pròleg de Catalina Pascual Femenies. Aquí teniu l’enllaç de «Tu seràs vida», per si en voleu gaudir.
El canvi és un poemari no gaire extens, però d’una densitat extraordinària. Maria Victòria Secall s’hi referí des de múltiples dimensions: des de la neteja interior, de la sincronia, dels temes lluminosos que travessen els poemes com són les ales, l’amor, els mandales, les espirals còsmiques... També parlà de la culpa com a frenador o limitador que ens llencen des de la nostra cultura cristiana, que fins i tot un déu ha de venir a rentar-la. En aquest sentit, Maria Victòria apuntà que l’autora d’El canvi diu que cal buidar-se d’aquesta culpa, és a dir, com la feina que fan els psicòlegs quan acompanyen les persones i, també, no cal dir-ho, és important perdonar-se a un mateix. També en destacà la valentia d’alliberar-se de la por i de la necessitat de «canvi», com diu el títol del poemari. Al poema «Totes les cares de la por» ens diu:
Pintaràs somriures
a totes les cares de la por
i l’amor s’aproximarà.
I a «Pensament únic» ens recorda que:
No hi ha un únic pensament
tot és u i u és tot.
Per acabar, en aquest mateix poema ens ofereix un «adeu» a la culpa i el canvi que s’esdevendrà:
Quan partesqui la culpa,
entrarà l’alegria radiant
i tu seràs vida
i la vida seràs tu.
Maria Magdalena ens parla de l’emoció de l’autoconeixement, de l’home de Vitruvi (el famós dibuix de Leonardo da Vinci), del fet que la por desapareix quan no hi ha acusació i comença el compte enrere de la desprogramació.
Després va ser Maria Magdalena qui agafà la paraula per explicar-nos com havia arribat a concebre El canvi. Per aquest motiu, ens va fer un repàs dels llibres anteriors, ens recordà que el poemari que centrava la tertúlia és el darrer escaló i que agafa sentit en l’evolució de la seva escriptura: Dona sàpiens (Lleonard Muntaner, 2012), Essència de mare (Lleonard Muntaner, 2017), A la ciutat (Documenta, 2019) i Quaranta cobles a la saviesa (Documenta, 2020). Contà que al llarg de la seva trajectòria com a poeta sempre havia fet llibres de recerca i documentació, és a dir, abans de res hi havia una preparació d’allò que pretén tractar. El canvi és l’aplicació pràctica: què és la filosofia, com vivim, quines són les emocions que ens mouen, quines són les nostres pors, per què no avançam en determinats aspectes, què és que ens retura, què passa en aquest món nostre, com podem donar resposta des de l’interior al nostre dia a dia per ser més feliços... Maria Magdalena ens recordà que avui en dia qüestionam molts d’aspectes de la religió que són necessaris qüestionar, perquè a determinats nivells les religions han fet mal a la societat i han encarcarat situacions que obliguen a fer unes coses per simple dogma. Ara bé, també plantejà que dins les religions hi ha una part espiritual que considera que hem deixat de banda i que és necessari que tornem a posar damunt la taula. Totes les religions tenen una part de conreu espiritual perquè les persones necessiten mirar molt més enllà i dins nosaltres mateixos, però també a les persones que tenim devora. També és important qüestionar-se les coses, en aquest sentit ens contava que les religions ens han conduït a la meditació o a fer examen de consciència. I encara que les eliminàssim, és del parer que, tanmateix, és necessari aquest espai de reflexió espiritual.
La tertúlia, com sempre, continuà amb les reflexions i lectures en veu alta de les persones assistents.
Referència: El canvi de M. Magdalena Gelabert i Miró. Pròleg de Catalina Pascual Femenies. Edicions Món de Llibres. Manacor, 2022.
