Tothom veu que la sanitat pública balear està en una situació delicada, molt delicada. Certament que tenim un bon sistema sanitari (unes bones infraestructures, uns bons professionals...) i certament que hi dedicam una part important del nostre pressupost, l’any 2023 el Govern Balear hi dedicarà més de 2.300 milions d’euros.
Quin és el problema? Entenc que el problema bàsic és de dimensionament. El sistema no està dimensionat per a la població que ha d’atendre. Les llistes d’espera i l’excés de pacients per metge existeixen perquè la quantitat de persones és excessiva en relació als sanitaris que les han d’atendre. Segurament també hi deu haver dèficits d’eficiència, una assignació millorable dels recursos, però això sembla en tot cas un element menor del tema.
El problema és metges formats a les universitats espanyoles se’n van a l’estranger perquè els ofereixen més bones condicions laborals. I si se’m permet obrir un parèntesi aquesta societat hauria de tenir una memòria més clara de l’actitud que varen tenir els diferents partits en relació a la facultat de medicina a la nostra universitat. Tanc parèntesi.
Els metges demanen, amb tota justícia, millors condicions laborals, és a dir, poder dedicar més temps als pacients, tenir uns horaris de feina millors, també guanyar més a la vista del que els ofereixen per Europa.
La nostra societat considera que la sanitat pública és una conquesta irrenunciable i, per tant, exigeix un sistema que funcioni adequadament, vol solucions a les llistes d’espera i a la saturació. I això passa per posar més doblers damunt la taula i passa per trobar professionals, també passa per una gestió més eficient.
I clar si xerram de doblers xerram de finançament. Sovint quan xerram de balances fiscals, d’expoli fiscal, o quan exigim que el sistema de finançament tengui en compte la població flotant o els increments poblacionals tenim la sensació que la societat ho veu com una discussió de polítics, quan hi té una relació directa amb el que comentam. O algú creu que sigui casualitat que hi hagi un consens bastant generalitzat que els millors sistemes sanitaris de l’estat són els d’Euskadi i Navarra. Casualitat o concert econòmic?
Per què si es compleixen les previsions de l’Institut d’Estadística i les Balears els pròxims 15 anys creix en 300.000 nous habitants, vist el panorama de cobertura de places de professionals sanitaris, les llistes d’espera i la pressió assistencial s’incrementarà o minvarà? I això sense xerrar de l’envelliment de la població que aquest és un altre factor a tenir ben en compte.
Resulta bastant evident que quan es reivindica un finançament just per Balears o quan es posa l’accent en la insostenibilitat de la sobrepoblació existeix una clara connexió amb el servei públic de salut que tendrem els ciutadans. Si continuam enviant mils de milions d’euros mar enllà per no tornar, si continuam creixent en població desaforadament, si cada pic hi ha més exigència de prestacions sanitàries i més envelliment, ja es veu que aquesta equació no es pot resoldre adequadament.
Josep Melià Ques
Diputat del Pi-Proposta per les Illes Balears
