algo de nubes
  • Màx: 20.27°
  • Mín: 13.74°
15°

Ja no sé llegir

És cert: jo ja no sé llegir. Només sé rellegir. És ver que per rellegir s’ha de saber llegir, però ja m’enteneu: em costa molt llegir un text per primera vegada. No el llegeixo si ja no l’he llegit abans fa estona. Si no m’enganxa de seguida, pel seu estil i el seu ritme, m’avorreixo de seguida i l’abandono per sempre més. És clar que em refereixo a textos literaris, no a cartes familiars ni comercials, ni a prospectes farmacèutics ni de propaganda. Des de ja fa un cert temps m’he convertit en un re-lector. Heu rellegit algun cop 'Les aventures del valerós soldat Schwejk’, de Jaroslav Hasek? No l’heu llegit? Llegiu-lo i no tindreu més alternativa que rellegir-lo! És un exemple entre deu mil. Aquesta és la literatura que a mi m’encanta. Això és entreteniment del bo. Aquest llibre es pot rellegir fins l’últim dia. Jo crec que fins i tot dins la tomba el podrem tornar a llegir.

És curiós que sigui contemporani de Franz Kafka i nascut a la mateixa ciutat de Praga. Quins dos grans autors. A Kafka sí que l’heu llegit i rellegit un munt de vegades: doncs, us passarà el mateix amb Hasek, per molt diferents motius i circumstàncies. Kafka, com ell mateix va dir, ens xapa el cor, o el cervell, amb una destral; Hasek ens impedeix llegir perquè ens provoca llàgrimes d’agraïment i de felicitat. El contingut dels seus relats son completament oposats, però la literatura d’alt voltatge és present a tots dos. El resultat és idèntic: el de donar gràcies a Déu per haver-nos regalat el seu talent. No cal que us mogueu de Praga per viure una vida del tot feliç i apassionada.

No citaré més autors ni més llibres. Tots tenim els nostres preferits. Només repetiré que jo, llegint, he perdut la capacitat de llegir. M’ha quedat, afortunadament, la de rellegir. A Déu també li dono gràcies. Puc rellegir mil vegades el mateix llibre i mai rellegeixo el mateix. Miracles de l’Art i de la Literatura. No em submergeixo mai dins el mateix llibre. Un gran llibre sempre és un altre. Ara ho he dit. Llegir Kafka i Hasek, per citar els dos noms ja esmentats, una vegada i una altra, és viure la meva vida des del dia que vaig néixer fins avui. I ja sabem que cada dia és diferent del dia anterior, i cada any, i cada mes: cada setmana, cada hora, cada minut, cada segon. Acceptació i adaptació. Som el que som, naturalment, però podem ser un altre a través de la lectura i relectura a cada nova alenada dels nostres pulmons. Veiem i vivim la vida segons la pensem. Segons la llegim. Millor, encara: segons la rellegim. La vida és una mica com la por: quan l’analitzem no és res. És el que és. Res més. Però ens entossudim a exagerar-la. Passa el mateix amb la vida, que l’exagerem i sovint ens espanta. No es va fer la vida per espantar l’home, sinó tot el contrari. La lectura i la relectura ens ho ensenyen. Ens ensenyen a veure la vida d’una manera senzilla i còmoda. Res d’hipèrboles. Les hipèrboles son per fer l’imbècil i el pallasso. I la vida no és una realitat estúpida ni frívola. La vida és el més sagrat que existeix: no la manipulem. No la corrompem. No la menyspreem. Acudim als llibres, a les lectures i a les relectures i ho veurem més nítidament i tranquil·lament.

Que burros que som els homes! Que vanitosos! Que poc realistes i poc humils! Que mals lectors de nosaltres mateixos! Cal fer ús de la nostra capacitat de ficcionar la realitat per entendre-la millor. Només en la ficció som capaços de veure’ns com som veritablement. Om més senzills i més innocents se’ns veu. És bo per la salut espiritual i també física. És bo per la pròpia vida. Jaroslav Hasek, a través del seu senzill, innocent i memorable soldat Schwejk ho va reflectir perfectament. Descriu un home que molts voldríem ser com ell, malgrat sigui un idiota. He dit que avui no citaria cap altre llibre ni autor, però no puc deixar de fer-ho: “L’idiota”, de Fedor Dostoievski. De pressa, de pressa, torneu-lo a llegir i a rellegir. En acabar la feina tindreu més ganes de viure. I encara citaré un altre llibre emblemàtic: ‘Les confessions’, de Sant Agustí. Aviat hauré de comentar les seves aventures, les d’Agustí, el filòsof més intel·ligent del cristianisme. Us hi convoco.

Rellegir és com recordar. No ho rellegim tot ni ho recordem tot. Si fos així, també ens avorriríem. La meva memòria és força vulnerable, però quan s’espavila i recorda algun fet o alguna contingència, és molt exhaustiva en aquest cas concret. Em facilita tots els detalls, tots els racons, tots els colors i tots els gustos. Quant a la lectura fa el mateix trajecte. Sé que un llibre em va encantar, però no recordo el motiu: si el contingut o la forma, si l’intriga, la trama o l’argument. Potser recordi algun personatge, i fins i tot el seu nom, però poca cosa més. Per tot plegat necessito rellegir sovint. Encara que no és perquè em proporcioni els mateixos efectes que em proporciona la memòria. La memòria és com una fotografia estàtica, en canvi la relectura és un vídeo que em mostra sempre més del què hi ha en ell. Em desperta la ment, em guia per caminois que al primer viatge no havia considerat. Detalls que m’havien passat per alt o que no vaig valorar suficient. Però, més que res, em genera nous sentiments i, sobretot, noves emocions, més intenses i meravelloses. Recupero el que ja sabia, però millorat i enriquit. I no una ni dues vegades, sinó cinc, deu o vint. Un miracle de la relectura i de la naturalesa humana, tan màgica i tan infinita. Estic segur que si llegís un milió de vegades ‘El procés’, de Franz Kafka, a la vegada un milió i una hi descobriria nous tresors i noves sorpreses. Nous coneixements. Aquesta és la gràcia.

Encara que pensis que en una relectura tot és previsible, t’enganes a tu mateix. La primera relectura és molt diferent de la lectura, i la segona relectura és molt diferent de la primera. És així. Bé, m’estic referint a aquelles relectures que ja hi vas predisposat per l’experiència intel·lectual teva i pel pas del temps. Una cosa i l’altra juguen a favor teu. Algunes lectures, o bastantes, m’han decebut, però mai m’ha decebut una relectura. Això és tot el que volia dir.

Passar de lector a re-lector és ascendir en l’escala social de casa teva. Ara, quan em miro al mirall del quarto de bany, descobreixo més lluentor als meus ulls. Tot es deu al prestigi de les relectures. És una visió satisfactòria, us ho asseguro. Sé que he pujat de categoria al meu interior i al si de la meva pròpia família. No creixo més cada setmana, però els meus somriures son més brillants.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Gabriel Janer Manila, fa dervers d'un any
M'agrada, Joan, aquesta incitació a la relectura d'aquelles obres que ens emocionen i ens han ferit. Bé dius que sempre hi trobarem nous horitzons.
GJM
Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente