Som dels que pensen que la democràcia és el millor sistema que existeix, almanco fins ara. O si ho voleu dir així, és el manco dolent. Al sistema capitalista o a l’economia lliure de mercat li passa el mateix, és el sistema manco dolent perquè és el que aconsegueix més igualtat, més benestar i més respecte per la llibertat i la creativitat de cada persona. És perfecte la democràcia? No. És perfecte l’economia lliure de mercat? No.
Tenim a Europa una economia lliure de mercat pura? És evident que no. Existeixen una multitud de regles que poc o molt intervenen aquesta economia. Al segle XIX una bona part de la força laboral de les fàbriques eren menors d’edat, nins. Això avui en dia és inconcebible, ho és a Europa perquè a la India o a altres estats no és tan inconcebible. I quan xerram de globalització i deslocalització aquesta intervenció europea al mercat impedint als nins fer feina i aquesta no intervenció de la Índia hi té alguna cosa a veure. Els més liberals dels liberals europeus sé cert que està d’acord amb la limitació europea a la feina infantil perquè a més de les idees econòmiques existeixen idees de drets fonamentals que també hi tenen connexions i vinculacions.
A Europa existeixen organismes públics o semipúblics que tenen la seva raó de ser en lluitar contra les posicions de domini en el mercat. És a dir, com que s’és conscient que el mercat pot donar lloc a situacions en que una empresa arribi a tenir una posició tan forta i potent que provoqui que no hi hagi competència, aleshores, es va decidir crear entitats com la comissió del mercat i la competència que vigilen que no es produeixi aquesta imperfecció del sistema. Que una empresa no pugui comprar o fusionar-se amb una altra, o no pugui fer la inversió que consideri, a priori no sembla gens liberal però això passa precisament per garantir la bona salut de l’economia lliure de mercat, per evitar monopolis o oligopolis o situacions que perverteixen el paradigma.
Que vull dir amb això? El que vull dir és que les coses sempre són més complexes del que semblen i que s’ha d’anar més enllà de dos eslògans. Que avui en dia algú s’estiri el cabells perquè es proposi una intervenció o una excepció és una hipocresia majúscula. Ara que estam en plena febre d’ajudes a ningú se li pot escapar que moltes d’aquestes ajudes no són més que intervencions, la majoria necessàries, en el mercat. Quan es dona una ajuda al lloguer d’habitatge l’administració està intervenint en el mercat. Però si anam a casos més casolans veiem intervencions seguit seguit, serveixi d’exemple el tema de l’intercanvi de places turístiques, que a les Balears hagis de comprar places per obrir un negoci hoteler o un lloguer turístic és una intervenció, per molt consensuada i aplaudida que sigui pel sector turístic.
En definitiva. A nivell ideològic una persona pot considerar que el principi general és que el lliure mercat és el millor sistema i el més eficient, però ser conscient que aquesta regla general té excepcions perquè es produeixen imperfeccions que han de ser corregides. Alguns hi poden veure incoherència en això, altres hi veim realisme. Perquè molt pitjor deu ser estar en contra del malvat capitalisme però no tenir cap alternativa mínimament presentable i més incoherent és estar en contra d’intervencions quan es detecta una greu imperfecció.
A les Balears tenim un greu problema amb la sobrepoblació. I aquest greu problema a la vista de les projeccions de l’Institut d’Estadística no s’arreglarà tot solet per les forces invisibles del mercat. Alguna cosa haurem de fer perquè ens hi jugam poder tenir una sanitat de qualitat on ens puguin atendre, poder aspirar a un habitatge assequible o a unes infraestructures dimensionades, a més d’una mínima cohesió social. Molt sovint els que diuen que això va contra els principis generals, els que ens estan dient és que no volen fer front al problema. El debat no és de grans principis sinó si determinada mesura més o manco intervencionista serveix o és inútil i contraproduent. Aquest és el debat en la meva modesta opinió.
Josep Melià Ques
Diputat del Pi-Proposta per les Illes Balears
Som ciutadans de tercera. Pagam i no tenim.
Gràcies per la teva valentia.