Avui som pel món. Dinar per suquí, cafè per allà, sopar i potser pel·li per sullà. Això em fa pensar que tenc sort (digau-li sort, digau-li el que vulgueu) de no tenir massa problemes amb els banys públics (dins certs paràmetres de netedat, tampoc vos penseu). És curiós com hi ha molta gent que li fa mania això i s’aguanten massa (que no és sa). Sense xerrar de qui t’hi pots trobar dedins, eh? Que aquest és un altre tema. No record el percentatge registrat de dones que han hagut de presenciar parts del cos d’exhibicionistes. No només passa amb les dones, clar. Penis no sol·licitats n’hem trobat per moltes bandes. El meu home es va sorprendre que als urinaris d’un local d’heteros un senyor mostrés la seva mitja trempa. «És difícil, sí, anava ben gat» vaig dir jo, però a ell li xocava més el fet que aquell no fos a un lloc «d’homes».

Qui no ha anat a pixar en calma a la central de busos per descobrir al seu costat un individu remenant-se-la? Això quan no et confonen amb una dona, s’arramben i es refreguen amb tu. Vos ha funcionat mai aquesta tècnica? Qualcú vos ha comprat la mercaderia després que li mostréssiu lo fresca que és?

Després passa el fet contrari, homes que parteixen sense rentar-se les mans o sense eixugar-se-les perquè haurien de posar-se a un pam de tu. Sense dir ni ase ni bèstia, sense fer contacte visual. Amb una porada que se’ls trenqui la masculinitat amb un pensament o un acudit amb mala baba dels seus amigots. Perquè tothom sap que no hi ha un terme mitjà entre mostrar-te la fava i dir bon dia.

Aman Nòlem (ell/això)