@Mallorquín Te escribo en castellano, para que me entiendas. Es más fácil que Leonor hable en catalán en un acto en un territorio de lengua propia catalana que toda este grupo de peseteros, enfermos con pisar moqueta y sentirse importantes paseando, y seguramente haciendo alguna guarrada a escondidas, en los palacios de Madrid. Están presos de las armas emocionales del Imperio. No tienen fuerza mental. Hoy hablan castellano, por cierto, y mañana árabe o mandarín. Yo recomendaría a España o a Roma que no pague a traidores. Además, el motivo por el que algunos no hablan castellano al empleado doméstico o al camarero es para discriminarlo y no integrarlo. De esa manera lo excluyen. Podrían ser los defensores del Apartheid en África del Sur. Nunca aceptarán que el mallorquín sea el habla de los esclavos. Prefieren hablar ellos castellano.

Los fachas pancatalanistas sí que dais vergüenza ajena…

EMPRESARIS MALLORQUINS NO RENEGATS, UNIU-VOS! Quina vergonya! Quin empegueïment! Un empresari que renega de la llengua oficial de Mallorca de fa 4 dècades pròpia de Mallorca de fa 8 segles, no és compatriota meu. I jo no som compatriota seu. Passa d'hora que els empresaris no renegats vos unigueu i vos faceu sentir!

Aquesta tribu de pesseters i renegats són els que exploten ses Illes i se'n duen els dobletrs a Madrid i sinó voleu broutassa i mitja.
Un fuster de Campanet va treure els colors de la vergonya a tota la camarilla de apoltronats i llepes.

Aquesta tribu de pesseters i renegats són els que exploten ses Illes i se'n duen els dobletrs a Madrid i sinó voleu broutassa i mitja.
Un fuster de Campanet va treure els colors de la vergonya a tota la camarilla de apoltronats i llepes.

MANIFEST ANTICOLONIALISTA
1. A favor d'una hisenda pròpia (independentment de la solidaritat -d'anada i tornada- que es pugui establir a l'àmbit estatal i/o internacional). Contra l'espoli fiscal que patim de part de l'Estat espanyol.

2. A favor de tenir les mateixes condicions amb què entraren a la UE les illes de Grècia, les illes de Dinamarca i l'estat insular de Malta. Contra la venuda que l'Estat espanyol ens va fer quan va entrar a la Unió Europea.

3. A favor de la gestió pròpia dels ports i dels aeroports que ens permeti regular i controlar la principal de les fonts productives actuals, i el seu impacte sobre l'aigua, l'ambient, el territori, la cultura, la convivència i la butxaca. Contra l'ofec que ens suposa l'actual política portuària i aeroportuària de l’Estat espanyol.

4. A favor del control sobre les nostres aigües territorials per autoritzar-hi, només, aquelles activitats que siguin bones per a mantenir-ne la sostenibilitat. Contra les prospeccions petrolieres a les aigües que ens enrevolten i a la mar en general.

5. A favor de la plena democràcia del nostre poble i de tots els pobles del món. Contra el TTIP i altres tractats que facilitarien l'augment del colonialisme USA sobre el pobles europeus.

6. A més dels punts de consens anteriors, que afecten principalment aspectes econòmics i ecològics, també seran objecte de denúncia i del treball de la campanya els aspectes culturals següents:

6. 1. És clarament colonialista el fet que a un territori hi hagi una llengua amb un grau d'obligatorietat de coneixement superior al grau d'obligatorietat de coneixement de la llengua pròpia dels indígenes d'aquell territori. Per això volem que el coneixement de la nostra llengua hi sigui, com a mínim, tan obligatori com ho és, actualment, el coneixement del castellà (i/o com ho pugui arribar a ser el coneixement de qualsevol llengua).

6. 2. És clarament colonialista que les comunicacions que ocupen un espai comunicacional públic limitat (ràdio, TV, etc.) s'hi facin, majoritàriament, en llengües diferents de la pròpia del territori. Per això volem regular l'ús del nostre espai comunicacional de manera que, a la suma de totes les comunicacions públiques i privades que l'ocupen, la nostra llengua hi tengui una presència, com a mínim, del 50%, i que, mentre això no s'aconseguesca, les ràdios i televisions públiques emetin el 100% de la seva programació en català.

6. 3. És clarament colonialista que una universitat pública exigesca, amb caràcter general i per a totes les carreres, un grau de coneixement de l'anglès superior al grau d'exigència general de coneixement de la llengua pròpia del territori. Per això volem que la UIB (excepte a les carreres que ho duen implícit) deixi d'exigir amb caràcter general un nivell de coneixement de l'anglès que la majoria d'alumnes no tenen ni de català ni de castellà.

6. 4. En defensa de totes les llengües i cultures minoritàries i/o minoritzades del món i, per tant, també de la nostra. Contra la progressiva colonització cultural que els grans mitjans de comunicació practiquen de cada vegada més. Se'ns vol imposar una cultura global i colonitzada, amb formes anglosaxones que no es corresponen, tanmateix, amb l'autèntica cultura de la gent d'aquells països. Per això volem potenciar les formes culturals pròpies, sense que això afecti les modificacions culturals positives que han produït els processos de progrés social I d’alliberament de diversos col·lectius, i molt especialment el moviment d’alliberament de la dona. Volem que els poders públics potenciïn les nostres festes i les nostres expressions culturals (i, d'entrada, ja hi farem feina sense esperar que els esmentats poders s'hi posin de bon de veres).

6. 5. Per poder gestionar amb eficàcia la situació a la qual ens han abocat les circumstàncies i l'atac secular, constant i patent de l'Estat contra la nostra pròpia supervivència com a poble, necessitam que el sistema educatiu sigui completament gestionat i dirigit per la nostra comunitat educativa, per poder influir en l'ordenament de les característiques pròpies de la nostra realitat.

A un recent homenatge an en Gabriel Escarrer em sembla que va ser pitjor, perquè na Francina ni tan sols usà es català. Ningú ho féu, evidentment s’homenatjat tampoc, segons vaig sentir per sa ràdio

Podéis pegar todas las pataditas que queráis, pero las cosas son como son y como os gustaría a vosotros.
Demuestra, entre otras cosas, que todo el dinero invertido en el catalán, se ha tirado a la basura.

Grácies, a l'amo de la fusteria de Campanet
Algú q estima la nostra llengua.

Per què hi va anar, n'Armengol, a fer homenatge als patrons? Estam sempre en les mateixes, quedar bé amb tothom, sindicats i empresaris. Si els sociolingüistes diuen que el bilingüisme és la mort de les llengües subordinades, com així la presidenta del Govern parla en castellà i català i a sobre en un acte on el castellà és tan majoritari. Aquest Govern és un desastre.