Els cantaires per la Llibertat, els del dijous a Cort –a les 8– no afluixen, i no serà que no n’hi hagi motius. El recent espectacle del Govern de la Generalitat és una bona excusa per a retirar-se a la caseta a torrar esclata-sangs, però... (Tonada del Cant del Ocells)

...No caurem en l’oblit
d’aquell octubre fosc
que vam combatre junts.
L’espurna d’il·lusió
continua en el cor
d’un poble noble i just...

Quina culpa en té Valtònic? Exiliat per haver cantat primer el que ara diu tothom, i a Flandes, la joia hispana per on va néixer Carles V, ves per on, i ara l’únic que recorda España per allà és Valtònyc. Quina culpa en té Pablo Hasel, els Joves d’Altsasu, els milers d’imputats en la macrocausa Catalana, els milers d’espiats per pertànyer a un grup catalanista...

En diuen Democràcia i no ho és. No ho és!
En diuen justícia i no ho és. No ho és!
Els presos al carrer i lluita tu també.
Diuen hi ha llibertat. No és veritat
No n’hi ha.

L’espectacle de jutges condemnant catalans per sedició, o acusant de terroristes als CDR per poder jutjar-los a Madrid, mentre riuen les gràcies de lladres i esperpentes de la capital, no ha afluixat gens ni mica. Per això no volen renovar els màxims òrgans del poder judicial si no hi ha majoria de dreta extrema. (Tonada d’Els indignats)

Si unim les nostres forces la justícia triomfarà.
El joc brut i els seus abusos no ens podran mai fer callar.
Colze a colze trenquem les cadenes de la repressió...
Tot el poble cantarà, la melodia dels indignats.
És Mallorca que protesta i lluita per la llibertat...

Aquests darrers dies hem vist com s’està jutjant la Mesa del Parlament Català pel que s’ha parlat al Parlament, o a membres de la CUP perquè VOX els volia demanar no sé què i no varen voler entrar al joc brut espanyolista. Del cas CDR, del qual els Indasmaruendas ventilaven a les totes el secret de sumari que no tenien els acusats, resulta que tenien els telèfons punxats de tot déu feia molt temps, i d’ací els piolins en varen muntar una pel·lícula per rebentar la vida als joves valents de la tribu, i què les Grisos de la tele freguin pels morros dels nyordos que catalanista i terrorista rima. (No ens fareu callar, de Toni Roig)

No ens fareu callar
Hereus sou de dictadura
No deixarem de cantar
Per molt que tengueu ma dura.

Això de Marivent ja no té soca ni moca: és una tudada i un gastòrum que, mentre no ens ho tornin hauria d’anar a càrrec del pressupost dels Reales Sitios, fent-nos una bona renda que anés directament als serveis socials de les Illes, independentment del REB. (Tonada de Dominé)

Saridakis va deixar Marivent als mallorquins
i els polítics del PSIB no el volen ni reclamar...
Dominé, Dominé [que vol dir: Senyor, Senyor, quina creu]

Continuam en temps d’involució: la dreta espanyola, la que roba i continua protegida pels jutges, i l’extrema dreta, han guanyat posicions a Suècia, Itàlia, Andalusia (“Bajamos impuestos para que vengan aquí los empresarios catalanes...” insultava Moreno), a Madrid ja n’estaven ben servits. Els piolins que pegaven les iaies que volien votar no han estat jutjats, aleshores encara poden requisar banderes estelades mentre es solidaritzen amb els qui porten la de l’àguila imperial. (Tonada de Què volen aquesta gent)

De matinada han trucat. La llei una hora assenyala.
Ara l’estudiant és mort. És mort d’un truc a trenc d’alba.
Què volen aquesta gent, que truca de matinada.

Solidaritat, en resum. Que l’arbre no ens tapi el bosc. Rere unes xifres macroeconòmiques turístiques impressionants hi ha pèrdua progressiva de poder adquisitiu, mentre el nostre paisatge i la nostra cultura, amb la nostra llengua al capdavant, ha començat el camí de l’extinció. (Tonada de La Balanguera)

La Balanguera lluitadora
Que s’ha cansat de ser subtil
I s’ha vestit de segadora:
Ja pren la falç i deixa el fil...

Dijous passat es tornava a esgargamellar, en Manel (algú l’hauria d’avisar que un dia li sortirà el carcabòs): “Per! Dues-centes quaranta-nou setmanes seguides...”

“I seguirem! Amnistia...”