El gravíssim cas de discriminació lingüística provocat per un metge de l'Hospital Juaneda Miramar de Palma que ha al·legat, en un informe mèdic d'una pacient, que l'anamnesi (entrevista amb la pacient per a la diagnosi) ha estat «interferida por barrera idiomática», ja que la pacient «contesta siempre en Mallorquín», ens torna a recordar que vivim en una situació anòmala i dramàtica. Una variant d'apartheid silenciós i silenciat practicat per un supremacisme espanyolista normalment implícit i, de vegades, explicit.
L'acció criminal l'endocrinoleg de l'Hospital Juaneda Miramar, malauradament no és un cas aïllat, és un exemple greu i que deixa proves per escrit, d'una actitud i una praxis habitual entre una part dels espanyols que viuen a les Illes Balears, que si no té més relleu públic és perquè es practica d'una manera perillosament normalitzada i, fins fa poc, terriblement silenciada pels mitjans de comunicació.
Una situació que en l'àmbit de la sanitat, privada i també pública, és especialment greu i generalitzada.
És necessari, idò, denunciar, fer públics i, evidentment, no banalitzar o relativitzar, cada una de les situacions de discriminació, maltracte, arraconament o menyspreu que patim en tant que usuaris de la nostra llengua.
