algo de nubes
  • Màx: 18.04°
  • Mín: 14.72°
15°

Canta i no xerris

Un bon homenatge, tingueren les antigues collidores d'oliva de Bunyola a la plaça del seu poble fa uns quants dies. La inauguració d'un carrer amb el seu nom arrodoní la trobada.

L'acte central fou el reconeixement de les autoritats a la seva feina. Emocionades, una quarantena de dones ja d’edat sentiren paraules amables que reconeixien la seva vàlua. Obrí el torn dels parlaments la historiadora local Bàrbara Suau Font i el continuaren les autoritats.

La presidenta del Consell de Mallorca explicà el programa insular de recuperació de la tasca d'aquestes dones. Malgrat que en política s'aprofita tot i més, potser perquè parlà de dones i no de subvencionar societats anònimes amb accionistes majoritaris amb qualque rerefons misogin, el missatge em va semblar bé.

En la mateixa línia, el batlle presentà la senyora Suau, estudiosa cabdal en la investigació duta a terme i que aconseguí identificar 102 collidores.

Del documentat discurs de la historiadora, que deixa molt clara la duresa de l'activitat i la sororitat que generava, em sorprengueren dos detalls: una mà amb una verga tancava la processó de les collidores per recordar-les amb un —suau— toc qualque oliva oblidada, i el que més em xocà va ser la incitació al cant de qui tenia cura del resultat de la feina. Mentre cantaven, no es distreien parlant.

Elles, felices amb les seves cançons, no eren conscients de ser objectes d'una eficaç tècnica productiva. Em va resultar molt curiós, no ho havia sentit mai, i, per altra banda, el cant comú probablement contribuïa a reforçar els lligams personals i socials, així que —com quasi tot— la restricció tenia dos vessants.

La meva enhorabona a les institucions per la seva iniciativa que, en poder, estaria bé que ampliassin a altres antics oficis de la Serra Tramuntana, com ara als carboners, nevaters, margers o calciners.

Acabat l’article, una altra dona: Neus Colom Mas, mestra de l’escola del poble, coronà el pi ensabonat el dissabte de Sant Mateu. Cantaven les collidores d’oliva i cantava na Neus quan devia tenir devers sis anyets. Figurant i cantant en algunes òperes de Puccini interpretades al Teatre Principal de Palma, també es va atrevir amb la sarsuela Agua, azucarillos y aguardiente. Bona nina, atrevida i divertida, feia una «tremebunda» parella amb la seva «bessona», la nostra Maria. El seu enyorat director de teatre; Maurici Gallardo, les devia mirar amb tendresa. Han passat prop de trenta anys i ara na Neus imparteix qualque classe particular d’escalada a n’Arya, filla de la seva estimada amiga. Potser l’escaladora de referència, que ha estat la primera dona a guanyar la prova del pi a Bunyola, no serà la darrera. Prova d’això són les seves paraules publicades: «Hi ha diversos moments que em venen a la memòria.

Un d'ells és quan ens vàrem juntar dues dones al primer tendal. Blanca, amb quina finura i agilitat aconseguires enfilar-te!!! Tu podries ser ben bé de les següents dones en aconseguir-ho!! Ho sé ben cert!!»

Gran, Neus. Molt gran!

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.