En dues ocasions d'adolescent i ja de jove, vaig aconseguir fer pujar un ocell sobre els meus dits, un pinçà i un gafarró jove. Ni em va passar pel cap que ho pogués gravar en foto o vídeo perquè senzillament no existien els mòbils i les càmeres eren objectes de luxe. Avui en dia l'extensa xarxa de mòbils i internet ens permet observar com petits animalons, un espiadimonis, una aranya, un ocell... poden arribar a establir una certa connexió d'estreta proximitat amb una persona humana. Hi ha un mecanisme general en la natura que predisposa a la curiositat i simpatia envers un ésser d'una espècie diferent, enlloc del que a primera vista sempre creim que només existeix un estat de desconfiança, alerta i predisposició a l'agressivitat. Ho podeu observar en multitud d'escenes filmades de manera honesta. Ben cert que la persona protagonista del fet ha de tenir una actitud que l'altre individu d'espècie diferent ha de percebre com a amistosa, tranquil·la, sincera... Ha de ser ben difícil a qualsevol element no humà viu de la natura poder establir un grau tal de calma i confiança davant la nostra presència: massa temps ens hem dedicat a atacar, ferir, caçar, matar, tallar, mutilar, individualment o en massa, a la resta d'espècies del món i aquest perill ha d'haver estat transmès genèticament en informació de desconfiança i autodefensa.

Ens queixam de l'atac de moscards, especialment durant l'estiu. El moscard tigre ha arribat per quedar-se gràcies a la globalització en trànsits de productes comercials i viatges que realitzam arreu del món. Així passa amb moltes altres espècies que, en el cas de la silvicultura o agricultura, ha significat la desaparició i gairebé extinció de certes espècies i la vulnerabilitat de moltes altres. El nostre om (Ulmus minor) ha estat gairebé extingit de les nostres contrades quan comparegué un fong provinent d'Amèrica. Igualment passa actualment amb la Paysandisia Archon, una bella papallona que provinent de l'Uruguai i l'Argentina està delmant el nostre garballó autòcton (Chamaerops humilis). Aquestes i altres espècies invasores, com el bacteri Xylella, han estat combatuts sense gaire èxit utilitzant preferentment una lluita química. Les exigències d'aquestes lluites, especialment en la producció agrícola per alimentació humana, no miren prim en recursos econòmics i alt nivell de combat. En molts casos aquests mateixos productes químics que usam per combatre aquests patògens, passen a la nostra cadena alimentària, igual que els micro-plàstics, sense que avaluem ben bé els efectes nocius que per a la nostra salut segur que tenen. Normalment qualsevol atac prepotent de la nostra espècie contra la natura, se'ns gira en contra.

Evidentment amb aquest article no vull ni puc aportar cap solució a problemes que només la nostra espècie ha generat i a escala tan global, però a ca meva sí que intent actuar amb criteris propis de relació amb la natura. Val a dir que visc a una casa vella de poble, de parets gruixades, amb un petit corral i no lluny de la partió amb la muntanya. Les teranyines de diferents tipus d'aranyes domèstiques, especialment la de potes llargues, no em tenen per un enemic especial. No vull dir que no en desfaci les teranyines de tant en tant, però no sovint ni de forma periòdica, són unes molt bones aliades contra mosques i moscards. Igualment tenc a casa, clastra o corral unes cinc o sis espècies de formigues, totes amb comportaments diferents i que tenc pendent d'identificar més acuradament. Solem respectar-nos molt, no debades compartim hàbitat. Segons l'època de l'any l'aparició de lepidòpters és més freqüent, de tal manera que una temporada sí que vaig dedicar-me, gràcies a la informació que em facilitava un amic expert, a identificar-les, cosa que em va permetre també (gràcies a les fotografies macro, perquè mai no les toc) admirar els seus dissenys i dibuixos anatòmics.

Val a dir que són comptades les aplicacions de productes químics de neteja que faig servir i sempre amb cautela i dosificació adequada. És clar que m'agrada tenir net i, en la mesura que cal, tenir desinfectat. Amb la meva pròpia higiene personal tenc per costum des de fa molts d'anys, emprar rovell d'ou pels cabells i sabons molt ben triats per netejar el meu cos.

Aquest estiu hem tengut la visita, dins la casa, d'un grill que feia ressonar el seu so cri-cri repetitiu durant bona part de la nit. A la tercera o quarta el varem haver de capturar per tornar-lo al corral (ja teníem el concert molt escoltat) i durant un dia o dos no el varem sentir, probablement es sentia ofès i començarem a estar preocupats, però avui vespre amb alegria l'hem tornat a escoltar, un poc més lluny, això sí.