L’estiu no acaba de passar. Si no ens hem derretit, ja no ho farem. Si hem vençut els cops de calor, voldrà dir que no n’hem estat víctimes. És convenient ser capaços de vèncer les conseqüències de les malifetes que hem fet a la natura. La natura ens ho retorna amb interessos. També hem d’estar preparats per resistir els embats dels politiquetxos que hem votat i en els quals havíem depositat falses expectatives. Si no ens haguessin creat cap esperança, ara no resultaríem tan decebuts. Després de les grans manifestacions que hi havia hagut durant uns quants anys els 11 de setembre, l’independentisme es va consolidar. A poc a poc, els polítics l’han anat refredant, fins que només han quedat els mateixos de sempre, els que són de ferro forjat, forjat en mil lluites i mil batalles, els únics que fan que es pugui mantenir un llumeneret blau d’esperança, o hauria de ser verd? Tant se val! Aquest 11 de setembre tenim el president de la Generalitat que ja ha dit que no anirà a la manifestació. Continuen en la fase de refredament i els espanyols ben contents. Segur que ho premiaran. Esperem que no ho premiïn els votants. El PP continua dins l’etapa de preparació per a poder governar a l’ample, això vol dir que tots els adinerats hi sortiran guanyant. La paradoxa és que els duran al govern els necessitats, els que estan sobrevivint de mala manera, aquests són els que duran al poder els que governen per als sobrats, per als que es neguen a pagar els serveis als mancats de poder econòmic. Així és la vida i és molt difícil canviar-la. Què hi farem…

Els pobles de Catalunya, a poc a poc es van integrant dins Espanya. Es poden trobar exemples diferents a molts de llocs. Només n’explicaré un. A principis de setembre es fan a Vilassar de Mar, inscripcions per a classes gratuïtes de sevillanes, entre altres especialitats, amb l’objetiu de connectar persones i crear vincles compartint una activitat comuna. I amb l’objectiu d’espanyolitzar la terra.

Si pensam on ens trobam i quina ha estat la lluita que s’ha duit a terme des de fa molt de temps, especialment des dels anys 80 del segle passat, sabem que sempre hem sabut que si no volem perdre la llengua catalana, que és la nostra, que havíem de procurar ensenyar aquesta llengua principalment, ja que la llengua dominant s’aprenia sola, per tant, l’ensenyament s’havia de fer en català, i així s’ha conseguit que tothom aprengués català i castellà. Doncs, què fa ara ERC, l’esquerra republicana de Catalunya? Es troba amb els amazics, poble que es troba absorbit dins el Marroc, i que es troba en el mateix cas que els catalans, una llengua que pot desaparèixer, l’amazic, i una llengua dominant, l’àrab. Idò ERC promou la llengua de l’imperi, l’àrab i abandona, la llengua subjugada, l’amazic. El mateix fa amb els migrants llatinoamericans, parlants del quítxua. A aquests parlants els promou l’espanyol, no la llengua dominada. ERC no sap qui és, d’on és, d’on ve ni cap a on va.

Tots sabem que el partit més corrupte d’Europa és el PP, i sembla que un partit esquerrà com Unides Podem no ho ha de ser, de corrupte, llavors per què la batlessa de Barcelona, la Colau adjudica el servei de bicing a UTE Pedalem Barcelona, si el gerent és Roger Junqueras, germà del polític d’ERC? I per què la conselleria de Salut adjudica a dit un contracte de 18 milions d’euros a Ferrovial si el gerent també és el germà de Junqueras? Llavors diuen que la corrupta és Laura Borràs… Si vivim continuarem veient coses molt grosses que ens deixaran amb els cabells com les punxes d’un eriçó.

Aquesta vegada li ha tocat rebre a ERC. S’ho deu merèixer. La diputada marroquina Najat Driouech (ERC) diu al Parlament que Catalunya està obligada a rebre immigrants, i Josep González Cambray, també d’ERC, diu que el sistema educatiu no farà respectar el català com a única llengua vehicular a l’escola catalana i no es filtrarà ni qüestionarà l’origen ni l’entrada dels immigrants.