Diu l’Evangeli de Sant Mateu 25:29, “...perquè a tot aquell qui té, li donaran encara més, i en tindrà a vessar; però al qui no té, li prendran fins allò que li queda”.

Dies enrere hem viscut dos episodis políticament esperpèntics, tots ells amb el denominador comú de la promoció turística. No puc dir, però, que afortunadament s’hagin aturat. Només s’han maquillat. El primer, el del Consell insular d’injectar un parell de milions al ‘Real Mallorca’ pel nom de l’estadi, i el segon la intenció per part de l’Ajuntament de Palma de dedicar una quantitat similar per promocionar la platja de Palma en temporada baixa entre ‘influencers’... El maquillatge del primer sembla estarà en el nom que finalment donaran a l’estadi, mentre que el del segon és, simplement, que els doblers no vindran de l’ecotaxa. (Un altre esperpent: que els doblers de l’ecotaxa es puguin destinar a coses tan poc ‘eco’ com més promoció turística o festivals tipus ’40 principales’...)

És incomprensible que després d’una temporada de saturació turística a tots els nivells les administracions no pensin en altra cosa que invertir semblants sumes en fer encara més promoció, i més quan ells mateixos s’han omplert la boca de ‘canvi de model’, de ‘gestionar l’èxit’, de reduir la ‘pressió turística’... Clarament ens prenen el pèl, o per beneits, o les dues coses. Durant una temporada com aquesta, i també després, la seva preocupació haurien de ser els residents.

Com passa sovint, el problema és a l’arrel. Ningú no s’ha plantejat mai si és ètic o no, correcte o no, moralment acceptable o no, dedicar doblers públics a promoció turística, és a dir, a promocionar negocis privats i per generar beneficis també privats. És inacceptable que amb doblers de tots es pagui la promoció dels negocis d’uns pocs que a més a més són els que més riquesa i rendibilitat obtenen. I molt menys encara, que això ho facin uns governs que diuen ser d’esquerres i de progrés. Però ho seria igualment si ho fessin el de dretes, donat que segons el seu ideari liberal de cap manera mai no s’ha de subvencionar res que puguin fer les empreses privades. Res no impedeix al sector turístic que es pagui la seva pròpia promoció. Així hauria de ser...

Sovint em deman com seria ara el nostre país si tot el que s’ha dedicat directa o indirectament al turisme s’hagués dedicat (o pogut dedicar) a les altres activitats i sectors econòmics que hem tengut dècades enrere: la pagesia, la indústria del calçat i de la pell de llocs com el Raiguer o Llucmajor, la indústria dels mobles i les perles de Manacor, el sector lleter i bijuter de Menorca, ... o qualsevol altre sector industrial o de serveis. Potser tendríem ara una economia més diversificada i saludable.

Hem de ser conscients d’una vegada que el turisme està sent aquí un sector escandalosament i injustament subvencionat, generant un inacceptable greuge comparatiu envers la resta d’empreses. Pensem en els milions que cada any es destinen a promoció turística, a obres públiques (autopistes, carreteres, passeigs marítims, ports, aeroports....) amb la finalitat de ‘facilitar’ el turisme, la figura dels treballadors ‘fixos-discontinus’ (un altre fenomen injust envers les empreses que no tenen estacionalitat turística....) i un llarg etcètera.

Sembla ser que subvencionar i pagar als rics del turisme perquè siguin encara més rics és la versió illenca d’aquell profètic fragment bíblic de Sant Mateu.