algo de nubes
  • Màx: 20.4°
  • Mín: 13.1°
20°

'Visit' Palma vandalitzada

Una passejada d’estiu pel centre de Palma pot inspirar, segons per on es camini, una oda proselitista contra les pintades vandàliques.

Procurau aclucar els ulls, si us pega per passar pel carreró de la Gavarrera. Si no podeu aclucar-los, però, intentau no embrutar el trespol dipositant-hi el dinar mig digerit, i, si no ho podeu evitar, sempre els podeu dipositar a la feréstega zona asfaltada inserida a l’empedrat. Si finalment us he regirat, no cerqueu aigua a la manxeta del costat, només serveix com a espai d’exposició per a més pintades, amarades per la fragància d’orins a les escales de la costa de l’Hospital.

En arribar a la plaça de Santa Magdalena, trobareu una escultura del cardenal Antoni Despuig i Dameto. Realitzada amb bronze per l'escultor Damià Ramis Caubet, va ser inaugurada l'any 2005. No em correspon lloar la figura de l'il·lustre personatge. A més de les fonts històricament ben documentades, amb un parell de clics a la Wikipedia aprendreu fàcilment moltes coses sobre el cardenal. Sí que em preocupa un detall concret de la seva persona i que té a veure amb l'estat del patrimoni de Ciutat.

Aviat farà un any, M. Elena Vallés, recollia al Diario de Mallorca la indignació del seu autor, quan denuncià públicament l'existència de pintades vandàliques al monument. Ramis criticava durament la persona autora del menysteniment i alhora afirmava: «Qui no protegeix el que és seu, no té res. Ni tan sols futur». Il·lustrava els comentaris una foto en què apareixia embrutada la part dreta de l'estàtua, a l'indret del braç.

Encara avui la brutor s’hi perpetua, però, a més, a la mà dreta hi han afegit una esvàstica girada. És mal de creure, però, vist el tipus de missatge, potser qui la hi va pintar havia confós el llibre que sosté Despuig amb el Mein Kampf hitlerià.

Deu mesos de marge sense que l'Ajuntament hagi fet neta la brutor entintada consider que és temps més que suficient per recordar-ho. De moment, no tenim consolat per reclamar-ho, com recentment ha fet el de Polònia amb relació al bust de Frederic Chopin situat a la plaça del mateix nom, que sí que han rehabilitat de les alteracions semblants a les que ataquen el reconegut palmesà.

De camí cap a la plaça del Bisbe Berenguer de Palou, més coneguda com la plaça dels Patins, si no voleu esclatar a plorar, cal més que no mireu cap a la dreta i evitareu l’impacte del salvatgisme cromàtic a les parets del convent de Santa Magdalena.

Arribats a la plaça, compareix un important element arquitectònic d’origen musulmà.
La seva manca de conservació i l’aparença de paret bruta que espera ser derruïda us pot fer combregar amb la consideració d’indigent que va tenir Antoni Gaudí quan es va morir, a causa de l’aspecte que presentava la seva vestimenta.

Parlam de les maltractades restes de la canalització d'aigua de la font de la Vila, que ni tan sols es poden veure a les clares. Estan descuidades, alterades, amb la pedra ennegrida i «adornades» amb pintades vandàliques i cartells publicitaris. El conjunt apareix emmarcat per una lluenta —això sí— bateria de contenidors de fems. Tot plegat una contribució més a la humiliació d’aquesta part de la nostra història i que únicament es recorden que existeix perquè tanca un solar urbà, cosa que evidencia la manca de sensibilitat municipal.

Situada al capdamunt dels atemptats patrimonials, aquesta —doble— relíquia: musulmana i símbol de deixadesa pel temps que fa que hi és, ens hauria de fer treure els colors; ja ens hem avesat a conviure amb la seva maltractada existència.

No parlam d'una situació més o menys inadvertida. L'abandonament, escenificat amb la presència de les pintades enrevoltades d'altres alteracions físiques sobre unes restes mil·lenàries d'enorme vàlua, és tota una declaració d'intencions de la indiferència dels poders públics. El fet que sigui un espai privat —si és que ho és— no eximeix de fer tots els possibles per recuperar-lo, la qual cosa implica requerir que el facin net, o fer-ho subsidiàriament, en cas que la propietat no ho faci, fins i tot sense recàrrec.

Pot ser, per a minimitzar la massificació, la presidenta Cladera podria finançar —amb un parell de milions— la continuïtat del desgavell patrimonial i superposar la seva imatge damunt els contenidors d’EMAYA, amb un lema de l'estil: «Visit Palma vandalitzada».

En cas que continueu el passeig contemplatiu de brutícia, arrebossats de la falta de cura, no bastarien un parell de llibres per descriure el desastre. Ho deixarem d'estar —de moment— en aquest punt.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per ciutada, fa dervers d'un any
Lo que ha escrito el Sr. Pla, lo firmaría cualquier persona con un mínimo de pudor y sentido común. Y lo que ha descrito es solo un botón de muestra, ya que es toda Palma la que se encuentra en esta situación.
Y nadie hace nada. Nadie protesta. Nadie se altera.
Quiero creer que los servicios correspondientes quitan burradas de este calibre, pero dada la bestialidad de algunos y la facilidad para comprar botes de pintura, no se consigue nada.
Mientras no se dicten normas más duras, esto no tiene remedio.
Empezando por considerar las pintadas como delito y no como falta.
Después proseguir sobre los establecimientos que venden estos malditos botes (la idea inicial de fabricarlos fue buena, como tantas cosas), y saber en todo momento en que manos caen.
Factura oficial con todos los detalles del producto e identificación plena del cliente, con fotocopia de su DNI adherida a la factura del establecimiento. Y los inspectores del Govern pasando por los establecimientos cada equis días.
Predico en el desierto. No se hará nada. Seguiremos igual o peor.
Sigamos el recorrido del Sr. Pla hasta plaza de España. Por ejemplo.
Valoració:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente